dimarts, 29 d’agost de 2017

UNA ALTRA VIDA ÉS POSSIBLE

Dilluns, 28 d’agost de 2017
Sant Agustí, bisbe i doctor de l’Església
1Te 1, 1-5,8b-10/Sl 149/Mt 23, 13-22


La mort de la Montserrat ens ha tocat a fons. També els darrers atemptats a Barcelona i Cambrils. Tot i que els mitjans de comunicació ens van com insensibilitzant a força de fer-nos veure una i una altra vegada imatges de violència i barbàrie arreu, és molt diferent quan aquesta barbàrie, aquesta violència són a tocar de casa nostra, quan afecten la nostra ciutat o persones conegudes. Aquestes morts properes són com un cop de fuet, fan que hom desperti com d’un son profund i que, en conseqüència, ens portin a reflexionar profundament sobre el fràgil do de la vida i la necessitat d’unificar totes les forces possibles perquè aquest fràgil do sigui preservat com un tresor preciós.

Des d’aquesta perspectiva del do preciós de la vida, de la constatació que tota vida és feble i preciosa a la vegada, per única i irrepetible, hom pot entendre les paraules de Jesús, aquests “ais” als mestres de la Llei i fariseus que, havent de ser guies i constructors de ponts (entre els homes i el Déu de l’Aliança), esdevenen, en canvi, perversos agents de corrupció i de perdició: tanqueu a la gent l’entrada al Regne... el prosèlit el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres... són les dures paraules d’advertiment que Jesús els adreça.

La vida és feble, per això és preciosa i cal protegir-la, perquè es pot perdre, es pot arruïnar, es pot malmetre per sempre... com la d’aquests catalans de religió musulmana tan joves la ment dels quals va ser manipulada fins a fer-los veure com a “normal” la mort i l’assassinat. O com la vida de la Montserrat que fa demanar-nos per una manera lúcida d’ajuda i d’acolliment que puguin fer sortir de l’infern (i n’hi ha tants en aquesta terra, buscats o sobrevinguts, d’inferns!) a persones com ella.


La Bona Notícia de l’Evangeli, però, és que una altra vida és possible. El mateix Sant Agustí, que avui celebrem, n’és un exemple. La seva conversió a Déu el féu passar d’una vida buida i caòtica a una vida plena de sentit i útil per als altres. Vaig trigar en estimar-vos, oh formosor tan antiga i tan nova, vaig trigar a estimar-vos! I això que vós estàveu dintre de mi i jo fora; i us buscava per fora... ens diu a les seves Confessions. ¿Però qui és capaç de saber quin pes no tingueren les pregàries i llàgrimes de la seva mare, Mònica; i les paraules i vida exemplar del bisbe de Milà, Ambròs en aquesta conversió? Per això l’Evangeli d’avui ens esperona, crec, a demanar-nos per la gran responsabilitat que tenim, com a cristians del nostre temps, en la cura dels altres; de preocupar-nos per a no ser mai una nosa o un escàndol per als nostres germans, sinó persones que puguem reflectir en les nostres vides que, efectivament, ara i aquí, UNA ALTRA VIDA ÉS POSSIBLE.