dijous, 10 d’agost de 2017

L'ESPÒS JA ÉS AQUÍ!

Dimecres, 9 d’agost de 2017
Santa Teresa Beneta de la Creu, verge i màrtir
Os 2, 16b.17b.21-22/Sl 44/Mt 25, 1-13


Quan aquest matí llegia les lectures de la missa, en arribar a l’Evangeli, m’ha vingut el record de la interpretació suggerent que un altre sant, aquest rus, Sant Serafí de Sarov, feia d’aquest passatge que podríem resumir així: El mercat (on les verges desassenyades són enviades a comprar l’oli que no tenen) és la nostra vida; la porta de la cambra nupcial, tancada i privant l’accés a l’Espòs, és la nostra mort humana; les verges, tant les assenyades com les desassenyades, són les ànimes cristianes. L’oli no simbolitza pas les nostres accions, sinó la gràcia a través de la qual l’Esperit Sant omple el nostre ésser, transformant-lo de corruptible en incorruptible, transformant la mort física en vida espiritual, les tenebres en llum, el lloc on les nostres passions, com si fossin bèsties, es troben encadenades en temple de Déu, en cambra nupcial on nosaltres trobem nostre Senyor, Creador i Salvador, Espòs de les nostres ànimes.

Per Sant Serafí de Sarov, fill de comerciants, doncs, el mercat és la vida i aquesta és important, perquè és el lloc on posem tots els nostres esforços en joc per aconseguir, com ho faria un bon comerciant, el bé millor, per adquirir l’Esperit Sant, Déu. Sant Serafí amb aquestes paraules, naturalment, no vol dir que nosaltres puguem “comprar” l’Esperit Sant; aquest és un do de Déu que tots hem rebut en el nostre baptisme, i els dons no es compren. Per Sant Serafí adquirir vol dir fer tots els possibles per no perdre aquesta gràcia, aquest do i això és la lluita espiritual en la vida cristiana.

Amb altres paraules Santa Teresa Beneta de la Creu vol dir-nos, crec, el mateix: El deixeble de Jesús... no sols accepta la creu que li és imposada, sinó que es crucifica ell mateix: “Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i els desigs terrenals”. Ha emprès una lluita dura contra la seva naturalesa per fer morir en ell la vida de pecat i fer lloc a la vida de l’Esperit. Aquesta lluita demana una fortalesa suprema. La creu no és el final. La creu s’alça per assenyalar el cel (Segona lectura de l’Ofici de lectures de la Santa). La seva vida (la d’Edith Stein) il·lustra, doncs, aquesta vida dedicada a aconseguir el bé més preuat que és Déu mateix. Primer, segurament, amagat sota l’aspecte de la veritat. Ella fou una cercadora incansable de la Veritat. Ho féu estudiant filosofia i fins i tot canviant d’universitat per seguir el qui per a ella era el professor que més l’atreia en aquest camp: Husserl. Després, de manera cada cop més pregonament real, sota la figura d’aquest Espòs que no era ja una idea, sinó una Persona; potser, com sembla, tocada per aquesta lectura de La vida de Santa Teresa de Jesús. Per acabar descobrint, segurament no sense sorpresa, que era la Veritat, l’Espòs,  Déu mateix qui la cercava a ella de feia temps.


Teresa Beneta de la Creu és una de les verges prudents, com li canta la litúrgia avui, perquè s’hi donà de ple a viure aquesta nova vida en l’Esperit, perquè ho vengué tot per adquirir la Perla de Gran Preu, el Tresor de l’Evangeli, que és Jesús. Que nosaltres també sapiguem sortir avui a l’encontre d’aquest Espòs que ve a nosaltres, com diu el profeta Osees, bo, fidel, amorós i compassiu.