«Deia
Jesús als seus deixebles: “Estigueu atents, vetlleu... Això que us dic a
vosaltres ho dic a tothom: Vetlleu». L’evangeli
d’avui menciona diverses vegades la consigna principal del temps
d’Advent: que vetllem.
La resposta espontània a tal exhortació seria: “Encara
més?”. Ens passem la jornada revisant el telèfon mòbil a la recerca de SMS, missatges
de facebook, twiter, wassaps o correus electrònics. Connectats a internet, a
més dels correus accedim als portals de notícies de tot el món. Quan esmorzem o
viatgem en transport públic de bon matí, aprofitem per llegir en el periòdic les
novetats de la nit. La radio encesa quan conduïm o treballem ens posa al dia repetidament
amb les darreres notícies. Quan descansem, la televisió ens ofereix les imatges
del que ja sabíem pels altres mitjans. Des de que ens aixequem fins que anem a
dormir estem constantment vetllant i, per arrodonir-ho, avui diumenge ens diuen
en l’església que no abaixem la guàrdia.
Però Jesús no exhorta a vetllar com acabem d’explicar. Ell
es refereix a vetllar de manera espiritual i moral. Això consisteix en
revisar-nos i escoltar-nos interiorment, deixant que surtin els missatges de
dins el cor i de dins l’ànima que el vetllar mediàtic neutralitza, no deixant-los
aflorar perquè els manca silenci i recolliment.
El vetllar espiritual és simple: consisteix en dedicar
estones a pregar, fer lectures bíbliques o espirituals, participar en els diferents
sagraments, assistir a conferències o recessos. Això ens permetrà respirar una
atmosfera transcendent que ens il·luminarà interiorment, ens omplirà de
vibració religiosa, de sentit de la vida, d’equilibri interior, d’una
sensibilitat atenta –o si voleu d’un sisè sentit- per captar la presència de
Déu en els esdeveniments. En definitiva, estarem espiritualment atents.
El vetllar moral és més delicat perquè és més imprevisible i
exigent: consisteix en amarar de rectitud, de sinceritat, de transparència, d’honestedat
les nostres relacions, siguin familiars, conventuals, laborals, socials,
eclesials o d’esbarjo. Això implica revisió interior, discerniment dels nostres
actes i pensaments, humilitat en reconèixer què fem malament i demanar perdó si
cal, deixar-se interpel·lar encara que ens dolgui, comptar fins a deu abans de
treure el geni, dir una paraula de menys que una de més. En definitiva, estar
moralment atents.
La motivació d’aquest
vetllar espiritual i moral la resumeix sant Pau al final de la segona lectura: «Déu us ha cridat a
viure en comunió amb el seu fill Jesucrist». Aquest desig de comunió amb ell, ja en aquesta vida,
i sobretot en l’altre, és el sentit del nostre vetllar creient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada