dimarts, 7 d’octubre de 2014

Marta i Maria (Dimarts 27)

Quan estem nerviosos i atabalats fent d’amfitrions, podem perdre les formes descarregant la tensió sobre qui menys culpa té. És el cas de l’atrafegada Marta a l’evangeli que, sense miraments, posa en evidència la seva germana Maria, que també està fent d’amfitriona escoltant Jesús.

Però Marta, a més de criticar públicament l’aparent passivitat de la seva germana, empeny Jesús perquè, posant-se de la seva part, faci aixecar Maria per ajudar-la: “Digueu-li, si us plau, que m’ajudi”.

Jesús no es deixar intimidar pel caràcter actiu i decidit de Marta i, amb delicada claredat, posa cadascú al seu lloc. Malgrat Marta ens caigui més simpàtica, resulta que la fleuma de Maria és qui ha escollit la millor part, segons Jesús.

Aquesta escena evangèlica esdevindria una al·legoria de la nostra realitat, quan el nostre entorn ens demana moltes coses, potser més de les que podem oferir. Per la nostra bona fe, i sentint-nos responsables i amfitrions, ens neguitegem per moltes coses quan sembla que la més significativa és romandre aparentment improductius escoltant el Senyor Jesús.