dimecres, 23 de juliol de 2014

MARIA MAGDALENA, LA DONA EXCÈNTRICA

Dimarts, 22 de juliol de 2014
Santa Maria Magdalena
Mi 7, 14-15.18-20/Sl 84/Jn 20, 1.11-18

Si algú ens digués que la vida de Santa Maria Magdalena és una vida excèntrica, segur que el primer que ens vindria a la ment és la seva vida dissoluta, al menys tal i com popularment ens ha arribat: que si era prostituta, que si era l’adúltera a qui Jesús salvà de ser lapidada, que si li van treure set dimonis... És a dir, quan sentim la paraula “excèntrica”, pensem, com ens ho defineix el diccionari, en algú estrany en alt grau en les seves maneres o en el seu capteniment. I encara, considerades aquestes històries, dir que la vida de Maria Magdalena és excèntrica, potser és dir poc!

Però, si contemplem la seva vida a la llum de la seva relació amb Jesús, segons ens narren els Evangelis, vida ben allunyada de les que narren novel·les del tipus El codi da Vinci, podem veure que sí, que és una vida excèntrica, en el sentit d’una vida viscuda sortint del seu centre per esdevenir una vida donada, una vida per a l’altre.

Perquè, fins i tot abans de la seva experiència amb Jesús Ressuscitat, Maria de Magdala és una dona que no resta indiferent un cop ha conegut Jesús de Natzaret: la veiem identificada entre les dones que seguien Jesús (Lc 8, 2-3); entre aquelles dones que el van veure de lluny estant a la creu (Mc 15, 40); com aquella qui rentà els peus de Jesús amb les seves llàgrimes i els hi ungí amb perfum (Mc, 14, 3-9) i, sobretot, la primera a la qual s’apareix el Ressuscitat (Jn 20, 11-18), com hem llegit avui, una aparició que també la porta a sortir i anunciar la Bona Nova del Crist vivent.

Maria Magdalena és, doncs, l’excèntrica que ens convida també a fer l’esforç de sortir de nosaltres mateixos, de les nostres petiteses, de les nostres limitacions; perquè la salvació, la vida amb ple sentit, no vindrà mai de mirar-nos el melic ni de tancar-nos en nosaltres mateixos caient en un fals victimisme. Maria de Magdala és l’excèntrica que ens convida a cercar fora de nosaltres mateixos, a obrir-nos a la possibilitat de trobar nous horitzons d’esperança i de fe que no són mera utopia, sinó horitzons d’esperança i de fe que troben el seu fonament i la seva condició de possibilitat en aquest Jesús viu que ha vençut el mal i la mort per sempre. Maria Magdalena és l’excèntrica que ens ensenya a cercar fora de tota esperança, amb perseverança, sense defallença, com ella cercava Jesús, encara que fos només el seu cadàver per retre-li homenatge i recordar així la seva persona; perseverança que trobà el seu premi quan Maria Magdalena es trobà amb l’inesperat: Jesús viu que la crida pel seu nom. Maria de Magdala és l’excèntrica que, sortint d’ella mateixa i girant-se vers Jesús, és transformada de deixebla en apòstol. Ja no serà sols una deixebla asseguda als peus del seu Mestre, sinó algú amb una missió, la més bonica de totes, portar l’anunci del Crist Ressuscitat als deixebles porucs i tristos i també avui a nosaltres.


Avui també nosaltres ens trobem amb el Crist Ressuscitat, viu enmig nostre, que ens crida pel nostre nom i ens fa apòstols enmig dels nostres veïns. Que amb la intercessió de santa Maria Magdalena sapiguem ser d’aquells que, experimentant la vida de Jesús, sapiguem portar-la amb alegria arreu.