CAMPANYA ANTI-ESCLEROSI

Dimecres, 16 d’octubre de 2013

Rm 2, 1-11/Sl 61/Lc 11, 42-46

Sabeu el que és una campanya? El Diccionari manual de la llengua catalana la defineix així: Empresa política, comercial, etc., de durada determinada, que té un fi propagandístic, científic, comercial, etc. Per la definició ja s’entén que hi ha campanyes de moltes menes: campanya electoral, campanya comercial... però també hi ha campanyes sanitàries que ens volen posar en guàrdia davant determinades malalties tot donant-nos consells per a la seva prevenció. La campanya més típica sanitària és la de vacunació de la grip quan arriben els freds.

Si em permeteu aquesta mala comparació, les lectures d’avui també són una mena de campanya sanitària. Jo diria que avui les lectures formen part d’una campanya anti-esclerosi. Si busco al mateix diccionari el mot  “esclerosi” em diu el següent: Enduriment patològic d’un òrgan o d’un teixit degut a l’augment del teixit conjuntiu que conté. I em sembla que un problema molt greu que tenim la gent de missa, o els creients en general, és acabar patint de pneumo-esclerosi (perdoneu-me ara el neologisme), patint d’esclerosi espiritual.

És el problema que Pau, en el seu llarg tractat teològic que és la carta als Romans, veu en els seus correligionaris. En el primer capítol, Pau s’adreça als pagans, per fer-los veure que necessiten Déu i que no tenen excusa, perquè Déu, a la seva manera, se’ls ha revelat i se’ls segueix revelant com Algú que té cura d’ells. Però en el capítol que avui hem llegit s’està dirigint als jueus, com aquells que haurien de tenir coneixement i que, quan el tenen, esdevé un coneixement que empobreix, que els fa més tancats i, a més, esdevé quelcom que es gira contra ells mateixos: Cada vegada que condemneu els altres us doneu la sentència, dirà, ja que vosaltres, tot i fer de jutges, feu igual que els qui desconeixen el Déu veritable.

És la crítica de Jesús a fariseus i mestres de la llei en l’Evangeli d’avui quan, entre altres coses, com bé hem sentit, els diu: Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l’amor de Déu. Això és el que havíeu de complir, sense passar per alt allò altre.

Sembla que Jesús no es vol carregar cap norma, ni cap devoció. Pagar el delme d’allò que un tenia estava ben estipulat a la Llei de Moisès. Però pagar el delme hauria de ser, en primer lloc, una acció de gràcies pels dons rebuts de Déu i, en segon lloc, una disposició del fons del cor de posar allò que dono a l’abast dels que res no tenen. Per alguns, però, el delme només era fer el que tocava. I això, fer el que toca, és un símptoma d’esclerosi espiritual.

L’esclerosi espiritual és perillosa per això mateix. Perquè no ens adonem i fem d’allò que hauria de ser un mitjà que em portés a una vida plena amb Déu, un fi en sí mateix. De la pràctica, la devoció o l’hàbit que em va humanitzant, em va entendrint, em va omplint d’entranyes de misericòrdia i em va fent semblant a Déu mateix amb el seu tracte amb la humanitat (Déu no fa diferències a favor dels uns o dels altres, de pagans o de jueus, dirà Pau) passem a una norma que em va limitant, que em va tancant en mi mateix i que acabo volent imposar als demés perquè tots se semblin a mi, que sóc (com discutir-ho!), qui millor acompleix el que Déu mana. Quan arribem en aquest punt, perillem: l’esclerosi quasi pot ser del tot irreversible. L’Evangeli ja no és més una Bona Notícia, ni per a mi (sóc esclau de la norma) ni per als altres (que tenint prou amb els esclavatges i càrregues de la vida, no en necessiten un de nou); l’Evangeli esdevé un anti-Evangeli: una llosa pesada que oprimeix.

Prenguem les lectures d’avui, doncs, com aquesta campanya anti-esclerosi espiritual que Jesús avui ens ofereix, per a prendre mesures i deixar-nos convertir per Déu mateix.