divendres, 22 d’octubre de 2010

Fruits de tardor (Des del Montnegre 17)

Sortim de la rectoria a mitja tarda. Passem pel costat de l’hostal i prenem la pista que va en direcció a Santa Maria. A la dreta, un bosquet de castanyers joves mostra, ufanós, les branques plenes de clofolles que, en algun indret, han caigut a terra. Algunes han estat aixafades per les rodes dels vehicles; altres, malgrat el respecte que fan les seves closques espinoses, estan obertes, i mostren les castanyes que han estat tan gelosament protegides.

Girem a l’esquerra pel trencall que va a can Natura. Passades les cases, entremig de les alzines, els cirerers d’arbóç destaquen per les seves boles vermelloses. Les més madures han anat caient al terra, formant petites clapes rogenques que contrasten amb el terreny, rocós i negrenc, que hi ha en aquesta vessant.

Continuem girant a l’esquerra quan trobem un trencall, i enfilem el camí que voreja la muntanya per sota can Auladell. Està pleníssim de bolets, tants, que nosaltres, inexperts com som en aquests afers, els distinguim amb una claredat insòlita. El camí desprèn, a dreta i esquerra, una flaire que reconeixem: la del poliol florit. Les seves mates, amb la tija primíssima i delicada, i les seves flors de color lila clar, floreixen en molts marges del camí.

La muntanya ens ofereix un bé de Déu de fruits tardorals, els darrers, poc abans d’endinsar-se en el dens silenci de l’hivern. El merescut repós comença a palpar-se per la calma solemne que irradia el bosc en aquesta època de l’any.