divendres, 12 de març de 2010

Recorda't que ets pols

Molts de vosaltres heu anat més d’una vegada al Montnegre. Potser en alguna d’aquestes sortides havíeu visitat l’ermita de santa Maria, abans ruïnosa, avui feliçment restaurada, amb el roure que tenia al davant. Molts deveu saber que aquest hivern, a causa d’una forta nevada, el roure es va partir en dos i va caure. Descobrírem així que el seu interior estava pràcticament podrit.

Sic transit gloria mundi, així passa la glòria del món, deien els antics. L’arbre estava catalogat com a arbre monumental, i amb tota la raó. Era molt alt, i les seves branques cobrien una gran superfície. Donava la impressió de robust, i molts deien que transmetia energies positives. Però tot això de ben poc li va valdre davant de la nevada, perquè per dintre ja no tenia consistència.

Recorda’t que ets pols, ens deien el dimecres de cendra. És una frase que el nostre món no vol sentir. Ens sorprenem davant de la nostra fragilitat, com si no pogués ser, com si la tècnica que hem desenvolupat ens hagués de fer invulnerables. La Quaresma és una crida a redescobrir la interioritat, a tenir-ne cura, a tornar a parar l’orella a la veu de Crist que ressona des de l’evangeli, a la pregària que ens desvetlla el desig de Déu. La Quaresma ens convida a tornar a prendre consciència que el que ens dóna realment cos, el que ens fa vigorosos i resistents, està en el nostre interior.