dimarts, 30 de març de 2010

L'olivera (Dijous Sant a Sant Martí del Montnegre)

Fa dues Setmanes Santes feiem una trilogia temàtica al voltant de Santa Maria: el roure, l’ermita enrunada, i la font, ens acompanyaven en el recorregut del Triduum Pasqual. L’any passat la trilogia la formaven la rectoria, el cementiri i l’església de Sant Martí. Enguany el recorregut serà pels arbres d’aquest recinte. Avui, Dijous Sant, començarem per l’olivera.

Fra Fidel, l’expert jardiner del convent de Sarrià, d’origen andalús, ens explicava que si talles una olivera a ran de terra li brotaran tot de plançons al seu voltant. Ho confirmava evocant la imatge tan descriptiva d’un salm (Sl 128,3): “Els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la taula”. Això és Dijous Sant!: Jesús, l’olivera tallada, ens aplega com plançons al voltant de la taula.

Jesús és la soca tallada convertida en taula. La persona de Jesús, escapçada intencionadament, esdevé la taula que aplega la primitiva comunitat. Es tracta de compartir el memorial de la seva mort vivificadora, de celebrar una mort que ha estat plenament renovadora, perquè la saba de Jesús els ha impregnat de vida.

Nosaltres som els plançons que creixen ufanosos, vigorosos i decidits al voltant de Jesucrist. Quedem reunits, espontàniament i sense pretendre-ho, formant una comunitat. Per això és tan essencial concentrar-nos a l’entorn de la taula, perquè així signifiquem tot el que som i tot el que creiem. Allunyar-se de la taula és allunyar-se de la saba vitalitzant de Jesús. La sang de Jesús, com la saba interior, esdevé una força transformadora, redemptora, aglutinadora dels plançons que, generació rera generació, van brotant.

L’olivera també ens fa pensar en l’altre cara del Dijous Sant: l’hort de Getsemaní. Després de l’àpat festiu arriba l’espai de l’agonia, l’indret on es comença a esmolar la destral. És el moment que els deixebles fugen i deixen sol a Jesús. Encara no han rebut la saba de l’Esperit Sant que els empeltarà a ell per sempre més.

Nosaltres, pel baptisme, hem estat empeltats a la soca de Jesús. Tenim la capacitat d’esdevenir bons plançons i de convertir-nos en oliveres ufanoses que sàpiguen donar, al seu temps, bons fruits. Aleshores farem assaborir el gust específic que té la saba de Jesús. Aleshores farem participar als altres, directament o indirectament, de la taula que ens nodreix.