L'Avemaria (Advent 4)

“Déu vos salve, Maria, plena de gràcia. El Senyor és amb vós”. Així comença la pregària de l’Avemaria. Són frases extretes de l’evangeli d’avui: l’anunciació de l’àngel a Maria. Gabriel es fa present i saluda Maria, constata els seus dons naturals i constata, també, la seva especial proximitat amb Déu. Aquestes dues frases inicials de l’Avemaria són una síntesi clara, profunda i pedagògica de la figura humana de Maria: receptiva, agraciada i amb fe.

L’Avemaria continua dient: “Beneïda sou vós entre les dones i beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús”. Ara és Elisabet, la seva parenta, qui parla. L’evangeli de l’anunciació feia al.lusió a ella i al seu embaràs. L’escena evangèlica de la visitació de Maria a la seva cosina apareix sintetitzada amb aquesta frase que expressa un doble reconeixement a Maria: primer com a dona i segon com a mare de Jesús. De Maria i del seu embaràs tan sols es poden dir coses bones.

“Santa Maria, Mare de Déu”, és la solemene proclamació del Concili ecumènic d’Efes, l’any 431, en que l’Església universal declarava a Maria com la “Theotokos”, la Mare de Déu. Un títol solemne, pretenciós, fins i tot agosarat, que expressava la veneració dels cristians dels primers segles per Maria.

La darrera frase “Pregueu per nosaltres pecadors, ara i en la hora de la nostra mort. Amén” expressa un reconeixement i una confiança en doble direcció: primer vers la capacitat intercessora de Maria al cel davant de Déu; segon vers la nostra necessitat constant d’intercessió, perquè som pecadors.

Avui dia ens cohibeix resar l’Avemaria en públic, fins i tot en trobades i reunions de cristians. No queda “progre”. Recitar-lo és associat espontàniament amb pietisme, amb devocions de vells o amb actes castellans d’afirmació teocon. Preferim fer pregàries més inspirades, originals i lliures que expressin la nostra vivència del moment. Ja no cal memoritzar i recitar rutinàriament, ara hem de ser espontanis. Amb aquest criteri hem educat, amb bona intenció, els nostres adolescents i joves i en l’intent hem perdut bous i esquelles. Per fer pregàries inspirades, originals i alliberades ens cal estar inspirats, ens cal ser originals i ens cal sentir-nos alliberats, i això ens passa potser un o dos cops a l’any.

L’Avemaria no és patrimoni de ningú, és patrimoni de tots. L’Avemaria és la pregària del cristià d’espardenya que té ganes de pregar i sovint no sap com fer-ho, que li falten paraules i li sobra bona voluntat. L’Avemaria no és una pregaria pietista i superficial. És una pregària d’arrels bíbliques i de fina teològia que ha sabut esdevenir popular, molt popular, quelcom no gens fàcil d’assolir.

L’Avemaria ens fa assumir, ni que sigui per uns instants, el paper anunciador de Gabriel, el paper joiós i evocador d’Elisabet, el paper solemne i convençut de l’Església universal, i finalment el nostre propi paper: el de creients confiats.