Equilibri (Sagrada Família 08)

Si ens preguntéssin qui són els principals protagonistes de l’evangeli d’avui respondríem que Simeó i Anna. L’explicació de la seva persona i els seus discursos ocupen la major part del relat. Se’ns vol deixar ben clar que són un digníssim exponent de la religiositat jueva. De Simeó diu que “era un home just i pietós”, és a dir: era just perquè complia la Llei i pietós perquè la vivia; també es diu que “tenia en ell l’Esperit Sant”. “Hi havia també una profetessa”, diu d’Anna, “que mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions”. Anna i Simeó són dos jueus exemplars presents precísament en el temple, el lloc jueu de culte per excel.lència. Es tracta, indubtablement, de contextuar a la Sagrada Família en un ambient de pràctica religiosa i de compliment de la llei jueva.

Ens ho corrobora la mateixa Sagrada Família a l’inici del relat: complerts els quaranta dies de purificació de la partera “que manava la Llei de Moisès”, anaren al temple a presentar a Jesús, “complint el que prescriu la Llei”, i ofereixen un sacrifici, “com diu la Llei del Senyor”. Tanta insistència en la Llei en tants pocs versets vol donar a entendre al lector que Josep i Maria eren fidelíssims complidors de la Llei jueva. L’evangelista no vol que oblidem aquest detall i ens ho recorda al mig del relat, quan els pares entren al temple “per complir en ell el que era costum segons la Llei”. L’evangeli es clou amb el mateix motiu: “Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea”.

L’evangelista Lluc, tot i dedicar el seu escrit a cristians provinents del paganisme, vol deixar ben paleses les arrels jueves de Jesús expressades en el compliment familiar de les prescripcions de la Torà. Abans del relat de la presentació al temple Lluc ens dirà que Jesús va ser circuncidat el vuitè dia, i després, ens explicarà l’episodi de la seva pèrdua en el temple quan tenia dotze anys -hi ha qui diu en motiu de la celebració de la cerimònia de la Bar Mitzvà-. Lluc insisteix en els orígens jueus de Jesús en un moment d’universalització de la seva persona per tota la Mediterrània i l’Antic Pròxim Orient. La identitat, els orígens, les arrels, l’entorn familiar i l’entorn religiós són determinants en qualsevol ésser humà, també en Jesús. Són un referent, per bé i per mal, irrenunciable.

L’equilibri, no gens fàcil, de l’evangelista Lluc de saber expressar, per un costat, la identitat de Jesús, enmmarcada en un judaisme tradicional, i per l’altre, anunciar la seva figura de forma oberta a cristians d’orígen no jueu, té un mèrit destacadíssim; i ens pot ajudar a situar-nos en el nostre moment històric que, pressionats per consignes globalitzants i laicitzants, anem resignadament aigualint les nostres arrels cristianes i catalanes.

Som homes i dones del nostre temps i hem d’estar sensibles i oberts a la pluralitat cultural, religiosa, social i lingüística que ens envolta, però sense oblidar el què som, el què pensem, el què creiem. En definitiva, no podem oblidar tot allò que hem mamat des de petits. No hem d’imposar-ho, però sí hem de fer-ho estimar, respectar i valorar amb la nostra actitud quotidiana, a l’estil de Simeó i Anna, a l’estil de Josep i Maria, que van saber compaginar tradició religiosa i receptivitat a la novetat.