dimarts, 2 de desembre del 2008

Banquet messiànic (Dimecres-1 Advent)

Quan organitzem o assistim a un banquet és per celebrar un esdeveniment significatiu, per commemorar l’assoliment o l’acompliment d’alguna cosa. Isaïes ens anuncia, a la primera lectura, un banquet messiànic, preparat pel mateix Déu en el temple de Jerusalem.

Isaïes no s’entreté a detallar-nos el menú, com es fa habitualment avui dia. El profeta sols diu que els plats seran gustosos i suculents i els vins rancis i clarificats, suficient per a desvetllar els nostres sucs gàstrics però sense distreure’ns de l’essencial: es tracta de celebrar l’acompliment definitiu de les promeses divines. Déu engolirà per sempre la mort, eixugarà les nostres llàgrimes i esborrarà l’oprobi del poble.

La nostra eucaristia quotidiana té ressons de banquet messiànic: celebrem la victòria del Senyor Jesús sobre la mort; algun cop se’ns eixuga alguna llàgrima interior i exterior; els oprobis que ens neguitegen i aclaparen queden, de vegades, esvaïts. Són petits tasts que ens encoratgen a desitjar participar, un dia, en el banquet messiànic definitiu de la fi dels temps.