Insistim, novament, en la brillantor poètica i teològica de la primera part del llibre d’Isaïes. Les imatges de la renovació que Déu desplegarà “d’aquí a poc temps, molt poc temps”, són molt descriptives, suggerents i colpidores.
El profeta anuncia que aquesta renovació divina va adreçada als qui més la necessiten: els sords, els cecs, els desvalguts, els més desemparats. De retruc adreça les seves crítiques als violents, als descreguts, als qui van amb males arts, als qui desacrediten els qui estan parlant, als qui posen paranys, als qui fan el buit als justos.
Podem intuïr que aquestes crítiques fan referència a un col.lectiu influent, prepotent, manipulador i descregut d’aquell moment històric. El final de la lectura ens ajuda a fer aquesta suposició: “Els esgarriats sabran comprendre, els qui murmuraven aprendran a ser dòcils”.
Les crítiques d’Isaïes són massa quotidianes i aparentment poc rellevants per quedar-ne colpits, però malauradament són vigents, reals i properes, i aplicables no només a sectors de la nostra societat catalana, sinó també a un mateix.
El profeta anuncia que aquesta renovació divina va adreçada als qui més la necessiten: els sords, els cecs, els desvalguts, els més desemparats. De retruc adreça les seves crítiques als violents, als descreguts, als qui van amb males arts, als qui desacrediten els qui estan parlant, als qui posen paranys, als qui fan el buit als justos.
Podem intuïr que aquestes crítiques fan referència a un col.lectiu influent, prepotent, manipulador i descregut d’aquell moment històric. El final de la lectura ens ajuda a fer aquesta suposició: “Els esgarriats sabran comprendre, els qui murmuraven aprendran a ser dòcils”.
Les crítiques d’Isaïes són massa quotidianes i aparentment poc rellevants per quedar-ne colpits, però malauradament són vigents, reals i properes, i aplicables no només a sectors de la nostra societat catalana, sinó també a un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada