“Serà d'ell tota la vida” era la determinació d’Anna respecte al seu fill Samuel, de consagrar-lo al servei diví com a resposta a la benevolència divina d’atendre les seves pregàries i quedar-se embarassada. La convicció d’Anna respecte al futur del seu nadó està acompanyada pel silenci respectuós del seu marit Elcanà. La gratitud familiar és completa i el lliurament del fill també és complet, introduint-lo a un estil de vida que el convertirà en un personatge determinant de la història israelita.
El gaudi existencial de dedicar-se al servei diví ho manifestava amb vehemència el salm responsorial quan exclamava: “Feliç el qui viu a casa vostra, lloant-vos cada dia” i també: “Ple de goig, i amb tot el cor, aclamo el Déu que m'és vida”.
Aquests lligams quotidians amb la presència divina els expressava també la carta de sant Joan des de la consideració que som fills de Déu: “Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som”. Aquesta filiació ens introdueix en l’àmbit diví gràcies a la fe que tenim en Jesucrist i que ens permet “acostar-nos a Déu amb tota confiança”. Aquestes proximitats tenen la contrapartida de manifestar-nos pròxims als altres, com assenyalava també la carta: “que ens estimem els uns als altres com ens ho té manat”.
L’evangeli de sant Lluc explicava l’episodi de Jesús adolescent que es queda en el temple de Jerusalem mentre els seus pares retornen a la quotidianitat de Natzaret després de pelegrinar a la ciutat santa. La trapelleria de Jesús i el disgust dels seus pares són l’embolcall de relacions familiars al servei del missatge teològic de l’episodi i que Jesús verbalitza amb determinació: “No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?”. La resposta categòrica de Jesús evidencia la seva dimensió de persona consagrada al servei diví, però no vivint en el temple de Siló com ho va fer Samuel, sinó compartint la vida de Natzaret amb els seus pares, des d’on “avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”. Aquest seria també el missatge d’aquest primer diumenge de Nadal anomenat de la Sagrada Família, que contempla el redós familiar com el lloc de creixement físic i intel·lectual, però també espiritual i que obre l’existència humana a descobrir realitats insospitades com la consagració al servei diví.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada