“Beneïu el poble d'Israel amb aquestes paraules”, era la petició de Iahvè a Moisès i que la transmetés a Aaron i als seus descendents. Iahvè lliurava aquesta benedicció sacerdotal a Israel i encara avui continua essent la benedicció en majúscula de la tradició jueva i que la tradició cristiana també ha fet seva, incorporant-la en el missal catòlic amb les altres benediccions solemnes i en la litúrgia de la Paraula de la festa d’avui. També adoptada en el seu moment per Sant Francesc d’Assís com a benedicció per als seus frares.
És tant important per a una persona creient rebre una benedicció! És amarar-se de vibració divina i sentir-se embolcallat per una presència intangible però real que dona pau i ànim interior. El salm responsorial també reconeixia aquesta necessitat de la benedicció divina quan proclamava: “Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi”.
La carta de sant Pau als Gàlates parlava de Jesús, el Fill, enviat per Déu i concebut per una dona com la més gran benedicció que Déu hagi mai lliurat als humans. Jesús, el Fill, el beneït per Déu que beneeix els humans amb la seva presència i ens fa participar d’aquesta filiació divina a través del seu Esperit, que “crida en els nostres cors: Abba Pare!”. La conclusió que fa l’apòstol és decisiva: “Per tant, ja no ets esclau, sinó fill”, i nosaltres afegim: “Per tant, no som maleïts per Déu, sinó beneïts per ell”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada