“Anuncia la pau i porta la
bona nova”. Ho explicava el profeta Isaïes del missatger celestial que
anunciava també la salvació. Ho feia convidant a escoltar l’alegria dels qui “veuen
cara a cara com el Senyor torna a Sió”. La ciutat desfeta pels babilonis reprenia
la seva vida perquè “el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit
Jerusalem”. Isaïes fins i tot convidava a dansar a les ruïnes de la ciutat:
“Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d'alegria”. Els
babilonis tenen successors en el Pròxim Orient actual: els diferents pobles que
ocupen la regió continuen provocant-se i provocant ruïnes de tota mena, no
només d’edificis. Per això continuen essent necessaris els missatgers de pau i
de bones noves que anunciïn la presència de Déu enmig de les ruïnes, per
encoratjar a reconstruir-les i a començar de nou un cop més. Aquest és el
missatge que el patriarca llatí de Jerusalem ha donat als catòlics de Gaza, celebrant una eucaristia de Nadal amb ells.
La carta als Hebreus explicava que entre tots els missatgers divins enviats per Déu des d’antic, sobresurt de manera incomparable el Fill: “Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill”. És tracta del propi Fill de Déu engendrat i ple de potencialitats que s’ha manifestat en carn humana en la persona de Jesús de Natzaret. La carta descriu les grandeses divines d’aquest Fill de Déu encarnat, que manifesta de manera sublim la companyia divina en la història humana, ajudant a reconstruir les ruïnes de tota mena que els humans causem.
L’evangeli de sant Joan proclamava que la grandesa divina il·lumina la foscor que suscitem amb els nostres orgulls, odis i venjances. També declarava que es tracta d’una llum que els humans no podem apagar: “La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la”. Per grans que siguin les ruïnes provocades, no podrem mai enrunar la presència divina, compromesa en la història humana: “El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres la seva tenda”. Aquest és l’esdeveniment que els cristians celebrem des de fa vint i un segles, un esdeveniment que donà plenitud a la Llei de Moisès gràcies a la gràcia i la veritat que Jesucrist vessà de manera espectacular i que continua vessant a través dels qui es comprometen a seguir-lo en el camí de la fe.
Per tot plegat avui toca admirar, contemplar i venerar, avui toca cantar, exultar i meravellar-se que “Déu ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada