No deixis caure les mans (Diumenge 3r Advent)

“No deixis caure les mans”. Ho deia el profeta Sofonies dirigint-se als habitants de Jerusalem després d’haver resistit el setge del rei assiri Senaquerib. El profeta afegia: “el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre com a Salvador poderós”. Aquesta ha estat la veritable resistència, la força interior de la ciutat que cal mantenir activa tothora. El salm responsorial ho confirmava quan deia: “D'ell em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat”. Aquest salvador poderós que mencionava el profeta és el qui esperem durant el temps d’Advent i que ens enforteix per no deixar caure les mans, per mantenir-nos ferms en les conviccions de fe i en la praxi creient.

Sant Pau escrivia als cristians de Filips que visquessin contents i la raó era clara: “El Senyor és a prop” i amb un missatge complementari: “No us inquieteu per res”. És un altre missatge d’Advent, que anuncia la proximitat de la celebració del Nadal i alhora la proximitat de la plenitud dels temps, que algun dia haurà d’arribar. La tardança no ens ha de posar nerviosos, sinó al contrari, com també indicava l’apòstol: “A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica”, com exercici per mantenir la nostra espera de manera activa i positiva.

L’evangeli de sant Lluc presentava Joan Baptista declarant que ell no era el Messies, però anunciant que la seva presència era imminent i que calia estar preparats. Els seus consells eren ben pràctics: compartir el que tenim, no aprofitar-se dels altres ni voler dominar-los. Tota una declaració de principis que continuen vàlids tants segles després per viure sempre preparant la vinguda del Messies, el jutge escatològic encarnat en la figura de Jesús. Joan Baptista no espantava la gent, sinó que la sacsejava perquè visquessin oberts als altres i a Déu. Per això l’evangeli acabava dient: “Joan anunciava al poble la bona nova”.