“Ja n'hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida”. Aquest era el clam desesperat que el profeta Elies proferia contra Iahvè. La seva tasca profètica l’obligava a exiliar-se, a amagar-se, a fugir per salvar la vida. La fidelitat als seus principis el convertien en un anti-sistema perseguit per la justícia. La gota havia vessat del got i les forces interiors d’Elies estaven exhaurides. És aleshores quan Déu intervé a través d’un àngel, que toca el profeta amb delicadesa, animant-lo a aixecar-se i a menjar per reprendre les forces. La segona vegada, veient-lo més refet, l’àngel afegeix: “Tens molt camí a fer”. L’àngel obre a Elies els horitzons que el seu enfonsament li havien tancat. Aleshores, renovades les forces i els ànims, camina quaranta dies fins a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allí omplirà de sentit el seu exili forçós. Allí rebrà missions encara més importants.
La carta als Efesis descrivia els comportaments que posem en pràctica quan abaixem els braços i ens deixem dominar per la negativitat: “Lluny de vosaltres tot mal humor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria”. Les dificultats provoquen aquestes reaccions, fins i tot amb les persones més properes. Els detalls que ens fan mal ens fan perdre la perspectiva espiritual de la nostra vida. Per això deia la carta: “No entristiu l'Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció final”. Com Elies, malgrat les pèrdues d’ànim i de sentit que entristeixen l’Esperit Sant, no hem de perdre la perspectiva del nostre destí final, on la darrera paraula serà de Déu.
L’evangeli de Joan continuava amb el debat dels darrers diumenges al voltant del pa de vida. Jesús deia: “No murmureu entre vosaltres”. La murmuració és sempre fruit de la desconfiança i la desplaença. Per això, Jesús convida a creure en ell. Ho fa amb anuncis ben contrets, que van més enllà d’una quotidianitat sempre complexa, però que ajuden a viure-la amb sentit i perseverança: “Els qui venen a mi jo els ressuscitaré el darrer dia”, “Els qui creuen tenen vida eterna”, “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre”. Davant d’aquests anuncis que remeten al futur tenim dues possibilitats: creure’ls o rebutjar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada