dissabte, 3 d’agost del 2024

Això és el pa que el Senyor us dona per aliment (Diumenge 18)

“Això és el pa que el Senyor us dona per aliment”. Aquesta era la resposta que Moisès donava al poble d’Israel després de contemplar el prodigi del mannà, que anava precedit d’una meravellosa provisió de guatlles. Tot plegat, obra divina, que es mostrava comprensiu amb les febleses d’Israel quan començava l'itinerari pel desert. Les murmuracions i l’enyorança d’Egipte expressaven els dubtes i la desconfiança del poble vers els seus líders humans i vers el seu líder diví, però tot plegat desapareix quan són proveïts adequadament. Així de fàcil, com ho reconeixia la resposta del salm: “El Senyor els donà el seu blat celestial”.

L’evangeli de Joan també feia una referència al mannà del desert i al salm responsorial: “Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: "Els donà el seu blat celestial"”. Aquesta era la resposta de la gent quan Jesús els increpava pel seu materialisme. Aleshores Jesús aprofita per donar el seu missatge: “Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dona el pa que és realment del cel”. Jesús es refereix a ell mateix amb discreció, quan afegeix: “El pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món”. Però a la fi parla sense embuts quan afirma: “Jo soc el pa que dona la vida”. Jesús es refereix a ell i a “donar vida”, no en el sentit d’omplir la panxa, sinó d’omplir l’esperit. Això es tradueix no en donar salts d’alegria, sinó en viure amb elegància situacions no desitjades i èpoques desagradables. Creure en Jesús ens dona vida, ens dona equilibri per mantenir-nos on som; sense floritures, però sense murmuracions i desconfiances com assenyalava la primera lectura.

La carta als Efesis sacsejava els seus destinataris quan deia: “Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar!” La carta es queixava que els creients encara vivien i pensaven a l’antiga, com feien abans de ser batejats, amb criteris que ja no valien i que portaven al no res. Per aquesta raó se'ls exhortava a ser dignes portadors de la naturalesa divina, que havien rebut en virtut del baptisme: “Porteu una vida justa, bona i santa de veritat”. Això també va per a nosaltres.