EL FUNCIONARI PERFECTE:PER CADA SOLUCIÓ TROBA UN PROBLEMA

Fa temps un amic va quedar a l’atur i va haver de fer papers..i papers, i més papers. El funcionari del despatx que li tocava el feia tornar i li deia, una i altre vegada que li faltaven documents. Total, quan per tercera vegada o quarta hi va anar amb tots els papers que ell creia que s’havien de portar, es va tornar a repetir el mateix refús. Ell, una mica empipat, va agafar els papers i va marxar, tot remugant. A  la porta hi havia un altre despatx. El funcionari que hi atenia va veure el que passava, quan el meu amic va passar per davant d'ell, el va cridar i li va dir: "No et preocupis. Aquesta és la funcionaria perfecte, per cada solució té un problema. I va continuar dient-li: “Vine, porta els papers”. Els hi va mirar i sense dir res més  li va posar els segells,  signatures i ompli el que faltava en els impresos i li va dir: “Ja ho tens fet, ja pots marxar. I repetí :"aquesta és la funcionaria perfecte, per cada solució troba un problema”.

Les persones estem especialitzats en una cosa, i avui en dia més que mai: a buscar problemes. Som uns doctors a buscar problemes. I uns ignorants grandíssims a buscar solucions. Si podem posar problemes estem contents, hi gaudim quan podem dir “Sí, però...” Ens agrada trobar problemes per als altres  i també per a nosaltres, trobar dificultats que justifiquen el no fer res com si ens agradés ser víctimes.

L’Escriptura ens presenta diferents problemes en que es troba MoisésHi  Per exemple, en el desert Moisès es trobà amb un problema. El poble es revolta i és difícil buscar solucions a aquesta situació tensa. La seva germana i el seu germà es van posar d’acord per arreglar la situació. Què fan? voler suplantar Moisés. Van començar a dir: “Que creieu que l’únic que té el beneplàcit de Déu és Moisès? Nosaltres som els seus germans i també el tenim”. I van començar a fer una revolta. Els germans volien arreglar-ho, però en profit propi. El que sí que ho va encertar i arreglar el problema va ser el sogre de Moisés, Jetró, que li va dir: “Tu no pots portar sol aquest poble. Organitza'l. Divideix per grups el poble, per deu, per cent, per mil, i al cap de cada un d'aquests grups hi poses un responsable”. I això va fer Moisés i així trobà la solució a aquell problema,a aquella situació i va funcionar.

Però sorgeix un altre problema, el poble d’Israel, igual que l’Església, igual que el món, no en té prou amb estar ben organitzat. Igual que la nostra família, igual que jo mateix. No n’hi ha prou amb estar ben organitzats. Què és el que faltava? Què és  el que no podia donar Moisès, i només Déu ho podia donar? És dir-nos cap on anem, per què fem les coses, quin sentit té, cap a on anem. Un poble organitzat enmig del desert està bé, però un poble enmig del desert ha d’anar cap a algun lloc, ha de saber cap a on va.  Per això, Moisès, per molt ben organitzat que tingués el poble, ell havia de transmetre el que Déu volia, perquè Déu l'havia lliurat de l’esclavitud i havia donat la llibertat a aquell poble, no perquè sí, sinó per fer-lo el seu poble, perquè tingués unes lleis justes, perquè fos un punt de referència per a tota la humanitat, fos un poble sacerdotal, preocupat per tota la humanitat, que en ell es veiés quin era el projecte de Déu per tota la humanitat. I per això havia de tenir fe en aquest Déu que de nit sortiria com un foc, que els guiava , i de dia, com un núvol que els protegiria, que aniria al seu costat o al seu davant, dintre d’ell, per mostrar-li el camí. Per això Moisès havia de pregar. Només Déu podia donar solució a aquest problema. Davant els problemes de la humanitat hi havia una resposta que Déu construïa: Israel, el seu poble. Poble sacerdotal que transparenta la voluntat de Déu per tota la humanitat: és la resposta als interrogants que ens fem.

És el mateix problema que es troba Jesús. I també  li donen solucions. Jesús es troba amb un grup de gent que té gana. La solució que donen els deixebles és : "envia’ls a casa seva..". Però Jesús com Moisès el que volia era un poble unit, no que cadascú se salvés a la seva o anés a la seva. Fer un poble, un poble sant. I, per això, Jesús diu: “Doneu-los menjar vosaltres”. I quan un té clar quin és el pa per excel·lència que és Crist, “Jo soc el pa viu baixat del Cel, qui en pren està en mi i jo en ell”, qui té clar qui és el pa que dona vida, dirà com Jesús “qui busca el Regne del Cel, tot el restant li serà donat de més a més”, però cal tenir clar a qui busquem. I busquem al Regne, que té un nom propi, Jesús.

Per això el Senyor ens demana a nosaltres que sapiguem ser gent no problemàtica, no que busca problemes, que ja n’hi han prou, sinó un poble que busca solucions, solucions concretes, i per a aquestes solucions concretes necessitem tenir els sentiments de Jesús, tenir compassió, guarir, donar el pa, però sabent que “l’home no viu només del pa sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu”. El poble de Déu està , no per crear problemes sinó per donar solucions, humils però clares, no per la força, però sí que sap on va, i per què hi va, i això ho experimenta prenent aquest pa que dona vida, aquest pa que és la Paraula, aquest pa que és Jesús.

Homilia Dilluns XVIII durant l’any
Fra Jacint Duran
7 d’agost de 2023