"La meva reialesa no és cosa d'aquest món". Així respon Jesús a Pilat quan l'interroga sobre la
seva reialesa. Jesús repeteix el mateix tot seguit: "la meva reialesa no és d'aquí". Jesús es reconeix rei, però
insisteix que no és un rei com els que estem acostumats a veure, i que el seu
regne no és com els que estem acostumats a veure. Fins i tot afirma que els valors
del seu regne no són com els que estem acostumats a veure. Per això diu: "tots els qui són de la veritat escolten la
meva veu". I "ser de la veritat" no significa formar part
d'una elit d'il·luminats, sinó simplement de tenir fe i de confiar en les
paraules de Jesucrist, que propicien de refusar tantes píndoles socials que ens
adormen o ens exciten segons convingui. La veu de Jesús aporta seny i lucidesa.
Per entendre la reialesa de Jesús
hem d'enlairar la mirada, hem d'esguardar les altures, hem de reconstruir amb
la imaginació les escenes celestials del profeta Daniel i l'Apocalipsi. Així
entendrem que es tracta d'una reialesa celestial. El profeta Daniel en la
primera lectura menciona un personatge enigmàtic: un Fill d'home que apareix a
les altures enmig dels núvols i que es presenta davant d'un vell venerable (no
cal dir el seu nom, perquè sabem de qui es tracta). Aleshores "li fou donada la sobirania, la glòria i la
reialesa". La tradició jueva llegeix aquest Fill d'home com un
personatge que prové de les altures i que actua a la terra: és el messíes d'Israel
que instaurarà a la terra, de manera visible i definitiva, la presència de Déu;
també alliberarà el poble de conquestes, de repressions i d'humiliacions
constants. La tradició cristiana associà aquest Fill d'home amb Jesucrist, com
sovint s'autoanomena Jesús en els evangelis per manifestar que amb ell el regne
de Déu es fa present a la terra. També ho llegim que amb el seu retorn gloriós
a la fi dels temps aquest regne de Déu quedarà instaurat de manera definitiva i
inamovible.
L'Apocalipsi situa a Jesús
com a primer ressuscitat i com "el
sobirà dels reis de la terra". Per tant, el mostra entronitzat a les
altures. També diu que els creients formem part, ja a la terra, de la seva casa
reial. Treballar en una casa reial terrenal és una distinció però també és una
gran responsabilitat. El mateix podem dir de la casa reial de Jesucrist, que té
el palau principal a les altures però que posseeix incomptables palaus
secundaris en les esglésies d'arreu del món. Els qui ens hi apleguem, des del
baptisme gaudim d'aquesta distinció de formar part d'aquesta casa reial. Però
també tenim la gran responsabilitat de fer visible i tangible el Regne de Déu amb
el nostre testimoniatge creient de vida.
Amb la
festa de Crist Rei acabem un cop més l'any litúrgic. Diumenge vinent en
començarem un altre amb la primera setmana d'Advent. I així ho anirem repetint,
des de la terra o des del cel, pels segles dels segles. Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada