diumenge, 4 de novembre de 2018

"No ets lluny del Regne de Déu" (Diumenge 31)


"Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". Hem escoltat aquesta frase dues vegades: en la primera lectura del llibre del Deuteronomi i en l'evangeli. Quan Jesús la diu no inventa res de nou, al contrari; esdevé fidel a la seva tradició jueva repetint l'anomenat Xemà, la professió de fe del judaisme, que en el seu temps ja es recitava en la pregària personal i en les pregàries comunitàries de la sinagoga. El llibre del Deuteronomi indica que aquestes paraules provenen del mateix Moisès per ensenyar a tot el poble d'Israel que cal tenir a Déu com a referent indiscutible de la vida personal i col·lectiva, i que cal complir els seus manaments que sempre seran una font de benedicció i de felicitat. 

Però per no caure en extremismes, i per no justificar en nom de Déu tota mena d'animalades, la mateixa tradició jueva presenta una contrabalança dient: "Estima els altres com a tu mateix". La referència apareix en el llibre del Levític, i Jesús, bon coneixedor dels continguts i dels manaments de la Torà, ho repeteix al mestre de la Llei que, com a  creient inquiet, es qüestiona sobre què és el més important en la seva vida de fe. La síntesi religiosa que Jesús li proposa és encertadíssima i claríssima: Estima Déu i estima els altres. Jesús li està dient que faci una cosa sense descuidar l'altra, perquè aquest és l'equilibri ideal. Després la realitat anirà com podrà, i ens cal assumir que estimar Déu de manera tan plena no és fàcil, i que estimar els altres com a un mateix tampoc és fàcil. Però el mestre de la Llei s'admira de la clarividència religiosa de Jesús, capaç de resumir en dues frases positives i engrescadores el comportament fonamental del creient. Per això li respon dient: "Molt bé, mestre". Però la frase final de Jesús al veure el bon seny d'aquell entès en la Llei de Moisès és definitiva: "No ets lluny del Regne de Déu". Aquesta frase esdevé un estímul per a ell, encoratjant-lo a portar a la pràctica els dos manaments; també a interpretar tota la casuística de la seva vida sota aquests dos paràmetres: estimar Déu per damunt de tot i als altres com a un mateix. 

La frase "No ets lluny del Regne de Déu" també esdevé encoratjadora per a nosaltres, que malgrat ens costi estimar Déu amb tanta plenitud i ens costi estimar els altres de manera tan delicada, en lloc de caure en frustracions i negativismes, hem de recordar-nos que no som lluny del Regne de Déu. Perquè amb el nostre esforç hi tendim i d'alguna manera l'assaborim. La frase que hem repetit en el salm responsorial ens ajudarà a ser perseverants,  equilibrats i actius en el nostre camí de fe, que en definitiva és el nostre camí de vida: "Us estimo, Senyor, vós m'enfortiu".