diumenge, 18 de novembre del 2018

Esguardant les altures amb confiança (Diumenge 33)


El refrany "Quan el savi assenyala la lluna el neci mira el dit", ens serveix per emmarcar les lectures d'avui quan proclamen grans desgràcies,  cataclismes còsmics, i la fi dels temps. Impactats per aquests anuncis, ens quedem mirant el dit amb preocupació i no esguardem la lluna, que és on assenyalen les lectures. La nostra dificultat és que utilitzen un llenguatge que anomenem apocalíptic que s'escapa dels nostres codis lingüístics habituals: per això ens encallem en aquestes descripcions desconcertants i ens costa apreciar-ne el missatge. 

De fet, les lectures expressen el contrari del catastrofisme que podem captar a primera instància. Cert que el llibre de Daniel parla d'un temps de desgràcies com mai s'havien vist, però el text al·ludeix quan els israelites estaven conquerits militarment pels grecs i també perseguits per defensar la seva identitat nacional. En aquesta indefensió, qualificada de "catastròfica", s'anuncia que l'arcàngel Miquel vetlla pels fill d'Israel, que el poble se salvarà malgrat les grans dificultats, i que "els justos resplendiran com la llum del firmament". Quin missatge més actual i més encoratjador pels pobles petits i indefensos! Quan la raó esdevé patrimoni del més fort, del més poderós, del qui té més mitjans, des de les altures arribarà el dia que tot es posarà al seu lloc i Déu farà un judici just. 

Aquest missatge el repeteix Jesús en l'evangeli de sant Marc. El terrabastall còsmic del sol i la lluna que no llueixen, dels estels que cauen del cel, són només el decorat de l'escena principal: "veuran venir el Fill de l'home sobre els núvols del cel amb gran poder i amb gran majestat." Quina imatge més expressiva i més entenedora per explicar-nos simultàniament que la nostra existència és a les mans de Déu, que Déu donarà compliment als anhels humans de plenitud quan ho consideri oportú, i que el veritable poder i la veritable majestat només els ostenta ell. 

L'evangeli també explicava que mentrestant no arribi aquest moment de plenitud, els àngels de Déu reuniran els seus elegits provinents de tot arreu. No ens pensem que aquests elegits són uns personatges VIP que tindran un accés preferent, una llotja reservada, o un passadís particular per accedir a Déu. Aquests elegits som nosaltres, els creients en Jesucrist, que ja estem reunits en les nostres parròquies i comunitats cristianes formant l'Església de Jesucrist, des d'Orient a Occident. La nostra tasca i la nostra responsabilitat és reunir-nos com fem i pregar com fem perquè vingui el Regne de Déu, com recitem en el parenostre. No sabem ni el dia ni l'hora que això passarà, però sabem que passarà! I amb això en tenim prou per caminar confiats, esperançats i servicials en aquesta vida, alimentant-nos tant com podem dels regals que la nostra rica tradició cristiana ens ofereix, com aquesta eucaristia.