diumenge, 6 de novembre de 2016

Ressuscitar i resurrecció (Diumenge 32)

Si haguéssim fet l'exercici de comptar les vegades que hem escoltat el verb ressuscitar i el substantiu resurrecció en les lectures d'avui ens sortirien les següents xifres: ressuscitar apareixia 3 vegades en la primera lectura i 2 en l'evangeli; per tant 5 vegades. El substantiu resurrecció apareixia 3 vegades en l'evangeli. Amb aquestes xifres podem apreciar que aquest és el tema de fons de les lectures. 

La primera lectura, extreta del segon llibre dels macabeus, escrit en el segle II aC, menciona la resurrecció a l’Antic Testament per primer cop. Hem escoltat que es parlava de “ressuscitar per a la vida eterna”, de “confiar en l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos”. També se li diu al rei Antíoc IV, l’autor dels turments: “tu no ressuscitaràs pas a la vida”.

La creença de ressuscitar els morts, uns per a la vida, altres per a la mort, la trobem ja ben difosa en l’Israel del temps de Jesús. Els fariseus, entre altres, hi creien. També Jesús. Els saduceus, com hem escoltat a l’evangeli, no creien en la resurrecció. La intervenció dels saduceus, no mancada de sornegueria, serveix a Jesús per fer explicacions de la vida futura. Potser no són tan concretes com desitjaríem, però algunes coses se'ns diu. Parla d’un món que vindrà, que les coses no seran iguals, que no morirem mai més, que serem iguals als àngels, que serem plenament fills de Déu. Hi ha molt a meditar en cadascun d'aquests punts.

Els cristians portem 21 segles celebrant la resurrecció de Jesús com l'esdeveniment primordial de la nostra fe. Si creiem en Jesús però no creiem en la seva resurrecció, sant Pau ens diria que "som els qui fem més llàstima de tots els homes". Perquè la resurrecció dels morts no és una idea, ni un concepte filosòfic, ni una expectativa: Jesús la descrivia com una realitat, com ho és la mateixa resurrecció de Jesús. Així ho van experimentar els deixebles en primera instància; així ho experimentem nosaltres a través dels sagraments. Segons la nostra fe els valorarem com a insuficients o com a suficients; segons la nostra fe els celebrarem amb més o amb menys ganes.