dimecres, 9 de novembre del 2016

La deu d'aigua que surt del temple (Dedicació de la basílica del Laterà 2016)

El profeta Ezequiel irradia una imaginació desbordant amb la imatge inspiradíssima de la deu d’aigua que surt del llindar del santuari i que, lliscant pel torrent de Cedró, davalla per les valls desèrtiques omplint d’ufana tots els racons, i arribant finalment al Mar Mort sanejant les seves aigües saladíssimes.


Ezequiel fa una lectura al·legòrica del jardí de l'Edèn i l’adapta al temple de Jerusalem destruït. Des d'allí sortirà la deu de vida que renovarà i transformarà tot l’entorn per dur, hostil, i difícil que pugui ser. Son unes imatges entusiasmades i entusiasmadores dirigides a un poble derrotat, ocupat pel babilonis, i exiliat.


Aquesta imatge de la deu d'aigua vivificadora i refrescant és més agradable d'escoltar durant les calors de l’estiu que amb els primers freds i ventades de tardor, però tanmateix és una imatge que la litúrgia de la dedicació de la basílica del Laterà es fa seva: ajuda a expressar el desig de comunió que brolla de la primera catedral de la diòcesi de Roma amb tots els cristians de ritus llatí, i també, amb tots els cristians dels altres ritus.