dimarts, 8 de novembre de 2016

GERMANS MÀRTIRS CAPUTXINS

Dilluns, 7 de novembre de 2016
Beats Frederic de Berga, Carmel de Colomers i companys màrtirs caputxins
Tt 1, 1-9/Sl 23/Lc 17, 1-6


Hi ha hagut tota una evolució en això de cercar feina. Antigament calia portar cartes de recomanació, en alguns casos presentar el que en deien credencials, més modernament el currículum i fins i tot ara ja més aviat el que volen saber és si dónes el perfil. Ha estat com el pas de presentar allò que els altres opinaven i avaluaven d’un al més comú fer-se valdre per donar el perfil que toca. Com sigui se’ns demana qui som i com ho demostrem.

També l’Apòstol Pau encapçala la seva carta a Titus presentant, primer de tot, les seves credencials: Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per conduir els elegits a la fe i al coneixement de la religió veritable, en l’esperança de la vida eterna. No és poca cosa! Només algú amb aquesta autoritat és capaç de fer un llistat com el que fa per a Titus, encarregat de fer la selecció de candidats a administradors de la casa de Déu, els preveres: algú de qui ningú no tingui res a dir, que no sigui presumptuós, ni bevedor, ni violent, ni amic dels diners, que sigui acollidor, sempre a punt per fer el bé, assenyat, just, piadós, sobri, fidel a la doctrina... Si parem esment a l’Evangeli, Jesús és més lacònic... però també més concís: alerta en desencaminar (“escandalitzar” és el verb que fa servir l’original) un d’aquests petits; el deixeble cal que també estigui disposat a perdonar sempre (“set vegades que pequi, set vegades cal perdonar”).

Un rellegeix una i una altra vegada aquesta llista... un s’examina una mica... i de seguida adverteix que li manquen detalls al currículum personal. No és d’estranyar que el deixebles demanin: Doneu-nos més fe i es trobin amb la resposta que no és una gran quantitat de fe el que necessitem... sinó simplement tenir-ne, ni que sigui en una mesura tan petita com un gra de mostassa, perquè el nostre camí de fe es concreti i doni, al seu temps, els fruits saborosos que el Senyor ha promès i espera dels qui creuen i confien en Ell.


Avui, fou ahir però era diumenge, celebrem els màrtirs de la nostra província que foren occits en la persecució religiosa que es donà abans i durant la Guerra Civil. El dia 13 farà un any de la beatificació dels germans Frederic de Berga i companys i aquell dia, abans de la seva proclamació oficial com a màrtirs i beats, es llegia una breu ressenya de llurs vides. Eren vides senzilles, comunes a les de tanta gent del seu temps, sense grans pretensions: pagesos, porters, mestres... Probablement avui no donarien el perfil en cap empresa mitjana. Com sigui sabem que, davant Déu qui és la millor carta de recomanació, van estar-hi a l’alçada, perquè van saber donar el fruit més bonic que és el de la confessió de la seva fe en moments de crua persecució i la de saber perdonar aquells que per odi o ignorància els torturaven i mataven. Celebrar-los avui entre els benaurats és celebrar també l’honradesa, la senzillesa, el perdó i la reconciliació i saber que també nosaltres estem cridats a revisar el nostre currículum de tant en tant per saber si estem a l’alçada de ser deixebles de Crist.