dilluns, 27 de juny de 2016

RESOLGUÉ DECIDIDAMENT D'ENCAMINAR-SE A JERUSALEM

Diumenge XIII, 26 de juny de 2016
1 Re 19, 16b.19-21/Sl 15/Ga 5, 1.13-18/Lc 9, 51-62

Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Quan cal prendre la decisió més agosarada (la d’anar a Jerusalem sabent que li espera no el reconeixement ni l’èxit, sinó la mort), quan cal posar-se a fer la feina grossa, la de més pes i la més desagraïda humanament parlant (la d’obeir la voluntat de Déu amb totes les seves conseqüències, la d’estimar fins al fons, sense mesurar-ne el preu), allà hi és Jesús resolent decididament d’encaminar-se a Jerusalem.

L’Evangelista Lluc ens posa al començament d’aquesta decisió presa per Jesús aquests breus episodis d’intenció de seguiment d’alguns espontanis, penso, perquè l’aprofundim i en traguem les conseqüències. Potser mai no ho havíem pensat, però aquests episodis poden interpretar-se com a subtils temptacions a Jesús de fer un camí divers. Veiem primer que els samaritans no el volen rebre, perquè per a ells és un jueu amb qui no han de tractar i menys encara si va a adorar al temple de Jerusalem quan ells adoren en un altre temple. Jaume i Joan (encara no eren sants!) ho tenen claríssim: Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi? Què fàcil és caure en la temptació del poder exercit despòticament, de la violència desmesurada contra qui és més feble que jo i no pot defensar-se! Jesús no cau en la temptació. Ell es girà i els renyà. Ell està fent el camí de la no-violència. Però també els altres episodis que segueixen aquest són subtils temptacions perquè Jesús opti per fer un camí suau, que no passi per la creu, sinó per les seguretats d’aquest món (que no són tals, perquè tenen data de caducitat): Us seguiré pertot arreu..., diu un; permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare..., diu un altre; vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa..., assegura un tercer. Jesús tampoc no cau en aquestes temptacions subtils: Jesús, resolent decididament d’encaminar-se a Jerusalem no torna a les seguretats de la llar familiar, no torna al caliu de sentir-se a casa amb la seva mare i els parents, no mira vers el passat, sinó vers el futur. Sant Pau ens advertia: mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per a fer el vostre propi gust. I Jesús no ha vingut a fer el seu propi gust, però fent ple ús de la seva llibertat va a la mort perquè aposta i creu en tu i en mi.


Ara bé, i crec que aquesta és la genialitat de Lluc, les subtils temptacions vençudes pel Mestre que el fan ara afermar el seu pas vers Jerusalem esdevenen el model de seguiment per als seus deixebles, per als qui ens vantem de portar el nom de cristians. Nosaltres tenim tota la llibertat del món, però no per fer el que volem, sinó per fer el bé, per fer fraternitat, per cercar el bé comú, no només el de la meva parcel·leta, sinó per construir un món millor, un món que potser ha d’aprendre a ser més auster, que s’ha de saber administrar millor perquè allò que és bàsic pugui arribar a tothom. I això implica, com féu Jesús, saber dir no a comoditats, a excentricitats, a coses secundàries, a no actuar amb violència, a saber dialogar i construir. Són les coses que potser avui votant demanem als polítics, però que també com a cristians hem estat cridats a viure-les nosaltres en primera persona, a ser responsables, perquè Déu ens demana estimar el país i el món que ha posat a les nostres mans de la mateixa manera com Jesús l’estimà: resolent decididament d’encaminar-se a Jerusalem.