diumenge, 31 de gener de 2016

Mont del Precipici (Diumenge 4)

La ciutat actual de Natzaret anomena Mont del Precipici un dels turons que la rodegen. L’indret evoca el passatge evangèlic que hem proclamat, on els convilatans de Jesús el volen estimbar muntanya avall per les seves declaracions en la sinagoga. Fa pocs anys, una vessant d’aquest turó es reconvertí en grades naturals a fi que el papa Benet XVI hi celebrés una eucaristia multitudinària. Va ser l’any 2009.
 
Aquesta transformació del Mont del Precipici en un espai eucarístic ens inspira una lectura creient: el lloc que hauria d’avergonyir la tradició cristiana de Natzaret perquè recorda la mala acollida que és feu a Jesús, queda relativitzat, és més, queda redimensionat gràcies a una missa multitudinària. Si avui travessem Natzaret, un gran senyal de trànsit marró (indicador de lloc turístic), exhibeix el títol “Mont del Precipici”.
 
Si passem a la nostra Natzaret familiar i quotidiana; on vivim, convivim i treballem; ens succeeixen escenes semblants a l’episodi de la sinagoga. També experimentem malentesos, incomprensions, crítiques, debats, discussions, baralles, fins i tot arribem al precipici dels enfrontaments i les enemistats. De vegades els altres ens hi empenyen, de vegades som nosaltres qui empenyem. Són moments que deixen petjada en el nostre ànim i la nostra memòria en forma de tristor o de rancúnia, però que podem reconvertir com en el cas del Mont del Precipici a Natzaret: el que ens hauria d’avergonyir ho transformem mercès a l’eucaristia.
 
Les topades de la vida les hem de redimensionar amb fe, esperança i caritat, virtuts que celebrem sagramentalment en l’eucaristia, font de reconciliació i de misericòrdia divina. No hauríem arribar a l’eucaristia barallats i sortir-ne sense mala consciència. No hauríem de celebrar devotament l’eucaristia i al sortir, discutir-nos amb el primer que trobem.
 
Participar en l’eucaristia relativitza i redimensiona les nostres vergonyes i pecats, transformant-les en un estímul de conversió i de canvi. Participar en l’eucaristia enforteix el nostre esperit creient, tal com Déu enfortí el profeta Jeremies: “T’assaltaran però et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te”. Participar  de l’eucaristia reomple els nostres buits existencials amb confiança i amb benaurança, ajudant-nos a esquivar o a suportar els embats interns i externs que sovint patim.
 
Aleshores esdevindrà realitat el que hem respost en el salm: “Els nostres llavis diran a tothom com m’ajudeu”.