“El dissabte anà a la sinagoga”. Jesús no anava a
missa els diumenges, anava a la sinagoga els dissabtes, perquè ell formava part
de la tradició religiosa jueva. Ell no era cristià. Dient això estem manifestant una
obvietat com una casa de pagès i que tots sabem de memòria, però que no tenim
interioritzada amb el respecte que mereix. La tradició cristiana, sobretot la
catòlica europea, ha anat creant a través dels segles un pòsit cultural subtilment i de vegades descaradament antijueu. Encara ho trobem tant en àmbits
de base com en àmbits acadèmics i jerarquics de prestigi, malgrat els avenços realitzats des del Concili Vaticà II, les visites papals a Israel i a sinagogues locals.
“Com tenia costum”. Jesús
tenia el costum d’anar a la sinagoga, com a bon jueu creient i practicant, i si volem, com a jueu pietós. Allí es trobava amb els seus germans jueus, allí feia els
miracles, allí compartia la seva fe, la discutia i la confrontava
amb els altres com era, és, i serà habitual en la tradició jueva. El debat
sobre la diversitat d’interpretacions de l’Escriptura és el gran tresor de la
tradició jueva.
“I s’aixecà a llegir”. Un detall que ens introdueix
en la litúrgia sinagogal del xàbat, del dissabte. Ja s’hauria llegit el rotlle
de la Torà i tocava el torn de llegir el rotlle dels Profetes, que era la
segona lectura, la que Jesús s’aixeca a proclamar, tal i com fem nosaltres en
la nostra litúrgia dominical. Jesús no llegí les cartes de sant Pau, ni els
evangelis, ni l’Apocalipsi: Jesús llegí l’Antic Testament, el profeta Isaïes, com també fem nosaltres
molt sovint quan proclamem la primera lectura. Sabem que estem dient de nou una
obvietat, quelcom evidentíssim però que tampoc acabem d'assumir. Els nostres comentaris
habituals sobre l’Antic Testament són despectius, desqualificatius o de
desdeny.
I ens preguntem: ¿com gosem, nosaltres cristians, seguidors
de Jesús de Natzaret, mort i ressuscitat com a fill de Déu, menystenir els seus
germans jueus, menystenir la tradició religiosa que ell practicà, menystenir
els llibres sagrats que ell venerà i que la nostra tradició cristiana continua
venerant?
Jesús deia al final de la lectura: “Això que avui sentiu
contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”. Cert
que el judaisme no reconeix Jesús com l’acompliment de les Escriptures, però
els cristians sí. Per tant, no podem rebutjar les Escriptures que inspiraren
Jesús a dir tot el que va dir, ni tampoc podem rebutjar aquells que les van escriure inspirats per Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada