diumenge, 24 de gener de 2016

“Anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir” (Diumenge 3)

El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir”. Aquesta descripció de l’evangeli, formada per 3 frases, dóna per alguns comentaris.
 
“El dissabte anà a la sinagoga”. Jesús no anava a missa els diumenges, anava a la sinagoga els dissabtes, perquè ell formava part de la tradició religiosa jueva. Ell no era cristià. Dient això estem manifestant una obvietat com una casa de pagès i que tots sabem de memòria, però que no tenim interioritzada amb el respecte que mereix. La tradició cristiana, sobretot la catòlica europea, ha anat creant a través dels segles un pòsit cultural subtilment i de vegades descaradament antijueu. Encara ho trobem tant en àmbits de base com en àmbits acadèmics i jerarquics de prestigi, malgrat els avenços realitzats des del Concili Vaticà II, les visites papals a Israel i a sinagogues locals.
 
“Com tenia costum”. Jesús tenia el costum d’anar a la sinagoga, com a bon jueu creient i practicant, i si volem, com a jueu pietós. Allí es trobava amb els seus germans jueus, allí feia els miracles, allí compartia la seva fe, la discutia i la confrontava amb els altres com era, és, i serà habitual en la tradició jueva. El debat sobre la diversitat d’interpretacions de l’Escriptura és el gran tresor de la tradició jueva.
 
“I s’aixecà a llegir”. Un detall que ens introdueix en la litúrgia sinagogal del xàbat, del dissabte. Ja s’hauria llegit el rotlle de la Torà i tocava el torn de llegir el rotlle dels Profetes, que era la segona lectura, la que Jesús s’aixeca a proclamar, tal i com fem nosaltres en la nostra litúrgia dominical. Jesús no llegí les cartes de sant Pau, ni els evangelis, ni l’Apocalipsi: Jesús llegí l’Antic Testament, el profeta Isaïes, com també fem nosaltres molt sovint quan proclamem la primera lectura. Sabem que estem dient de nou una obvietat, quelcom evidentíssim però que tampoc acabem d'assumir. Els nostres comentaris habituals sobre l’Antic Testament són despectius, desqualificatius o de desdeny.
 
I ens preguntem: ¿com gosem, nosaltres cristians, seguidors de Jesús de Natzaret, mort i ressuscitat com a fill de Déu, menystenir els seus germans jueus, menystenir la tradició religiosa que ell practicà, menystenir els llibres sagrats que ell venerà i que la nostra tradició cristiana continua venerant?
 
Jesús deia al final de la lectura: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”. Cert que el judaisme no reconeix Jesús com l’acompliment de les Escriptures, però els cristians sí. Per tant, no podem rebutjar les Escriptures que inspiraren Jesús a dir tot el que va dir, ni tampoc podem rebutjar aquells que les van escriure inspirats per Déu.