diumenge, 1 de novembre de 2015

Un bon cel (Tots Sants i Fidels Difunts 2015)

Els participants habituals en la missa dominical del capvespre ens podem identificar amb els dos deixebles d’Emmaús: aquells que es trobaren amb el Ressuscitat quan el dia ja declinava mentre altres deixebles ho havien fet durant el matí. Semblantment ens passa a nosaltres quan, acabant el diumenge, celebrem l’eucaristia amb discreta senzillesa per arrodonir el dia. Volem començar inspirats les ocupacions de l’endemà després de la trobada personal i comunitària amb el Senyor Ressuscitat.
 
Però aquest diumenge coincideix amb la solemnitat de Tots Sants. Com és tradició, la festa precedeix la commemoració dels Fidels Difunts que celebrarem demà. Atès que ens trobem entremig, ajuntarem la missa vespertina de Tots Sants amb la missa de vigília dels Fidels difunts, després d’haver viscut un intens cap de setmana.
 
Socialment, haurem participat de la celebració catalana tradicional: panellets, castanyes, moniatos, vi dolç...; i qui sap si també haurem participat de tradicions importades que avancen de manera sorprenent. Religiosament, haurem visitat els cementiris netejant nínxols, posant flors, i dedicant una pregària als nostres difunts. Ara ho arrodonim com a assemblea eclesial recordant-los i pregant comunitàriament per ells.
 
Per acomiadar un difunt tenim expressions casolanes com “Al cel sia”, o “Que tingui un bon cel” que manifesten la nostra creença en el més enllà. Però la litúrgia de difunts ho expressa amb solemne profunditat quan acomiada el fèretre, dient: “Ajudeu-lo, sants de Déu, sortiu a rebre’l, àngels del Senyor. Acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim. Que et rebi Crist, que t’ha cridat, i que els àngels et portin al si d’Abraham. Acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim. Doneu-li, Senyor, el repòs etern, i que la llum perpètua l’il·lumini. Acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim.”
 
Es tracta d’una petició sentida, confiada, esperançada que els fidels adrecem a la gran assemblea dels sants, als estols d’àngels i a Crist. Els hi preguem que presentin el difunt a Déu Altíssim i que intercedeixin per ell perquè Déu l’associï a l’assemblea celestial dels sants, el destí final de tot creient.
 
Celebrar la festa de Tots Sants és enlairar la mirada espiritual vers el cel, i contemplar-lo admiradament com la nostra futura estança. Commemorar els Fidels Difunts és confiar que entremig d’aquesta immensa assemblea celestial hi ha els nostres familiars, no difunts, sinó vivents.
 
Per això a Catalunya arrodonim el sentit religiós de les dues festes no espantant, sinó amb dolços, com una pregustació de les dolçors celestials.