Diumenge I
d’Advent,
29 de novembre de 2015
Jr 33, 14-16/Sl
24/Lc 21, 25-28.34-36
Ahir, a la missa de la catequesi, vaig demanar als nens si eren capaços
encara de recordar-se de les seves vacances d’estiu. Vaig demanar-los que
encara fessin una mica més d’esforç: si eren capaços, especialment els que
havien marxat de vacances fora del seu ambient natural vers el camp, la platja
o una altra ciutat o poble, de recordar de quina manera s’havien preparat per
al viatge. Naturalment va sortir de tot. Una nena molt sincera que va
reconèixer que no es va haver de preocupar de res, perquè la mare li havia fet
la maleta amb tot el que necessitava; fins l’espavilat que deia que el primer
que havia fet era posar a la bossa les seves joguines preferides. Estava clar que
no volia que res l’espatllés les vacances; volia assegurar-se que s’ho passaria
bé allà on anés a parar. Després encara vaig demanar-los si eren capaços de
recordar en quines altres circumstàncies ens preparem. I clar van sortir les
coses més típiques i quotidianes: vestir-se bé per anar a una festa, estudiar a
fons per enfrontar un examen a l’escola...
Som curiosos els éssers humans. De ben petits som capaços d’intuir allò
que ens pot fer falta i preveure-ho, com el nen amb les joguines per passar-s’ho
bé o, ja adults, la roba d’abric per si de cas canvia el temps d’allà on volem
passar l’estiu. Com és que som capaços
de preveure les coses més quotidianes, les que tenen a veure amb les
necessitats més immediates... i amb les coses de l’esperit, les que són un bé
per a les nostres ànimes, les que ens porten a una comunió plena amb Jesús, no?
Si en acabar d’escoltar l’Evangeli d’avui ens quedem només amb allò que
del text és més “truculent” (els prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles;
l’ai al cor de por dels pobles; els desastres que sobrevindran...), haurem
perdut de vista i d’oïda la paraula que Jesús adreça als deixebles i, per tant,
a tots nosaltres en aquest primer diumenge d’Advent: Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la
preocupació dels negocis no afeixugui el vostre cor. O aquell altre
advertiment: Estigueu alerta pregant en
tota ocasió... Perquè Jesús vol que estiguem també preparats per al dia en
què Ell torni. Perquè aquesta és la seva promesa per a cadascú de nosaltres:
QUE CERTAMENT ELL ESTÀ VENINT. I vol que el nostre cor estigui preparat per
acollir-lo.
El beat Guerric d’Igny, abat cistercenc del s. XII, però, en un dels
seus escrits sobre la vinguda del Senyor ens recordava encara una cosa més
important. Que no hi ha sols una primera vinguda de Jesús, aquesta en el
silenci i la humilitat; i una segona vinguda, en gloria i majestat, sinó que hi
ha una vinguda intermèdia que, si no es dóna, fa inútil per a nosaltres la
primera vinguda i la segona només pot portar-nos judici. Crec que l’Evangeli d’avui,
tot mirant el futur, ens reclama que preparem el nostre cor, ara i aquí, per
aquesta vinguda intermèdia particular i misteriosa que fa posar Crist en el
centre del nostre cor, en el centre del nostre obrar, esborrant del nostre cor
tota pena, tota por canviant-les en confiança i esperança.
Gràcies a Déu tenim les eines per preparar-nos: l’Eucaristia, el
sagrament de la Reconciliació, la meditació de la Paraula de Déu i la pregària.
Que no manqui res d’això en el nostre equipatge ara que comencem el temps
d’Advent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada