diumenge, 29 de novembre de 2015

Escenes de ciència ficció? (Advent 1)

Aquest matí debatíem les lectures d’avui amb un grup. Algú deia que les escenes que es descriuen semblen tretes d’una pel·lícula de ciència ficció. Mirat fredament, no deixa de tenir raó: que la casa d’Israel i la casa de Judà visquin en pau a Jerusalem com anuncia el profeta Jeremies sembla quasi una ficció, com també l’anunci de sant Pau que Jesús vindrà amb els seus sants des del cel. Però sobretot el que deia l’evangeli: contemplar prodigis al sol, la lluna i les estrelles; una mar embravida atemorint tothom; l’estelada del cel trontollant; i el Fill de l’home baixant del cel damunt un núvol.
 
Per la nostra mentalitat contemporània empirista, tossudament satisfeta i ensuperbida de les pròpies possibilitats, aquestes escenes bíbliques fan riure sota el nas o bé les qualifiquem de ciència ficció. Per la nostra mentalitat l’únic que pot baixar del cel és un satèl·lit que ha perdut l’òrbita o un meteorit despistat. Que la natura es desbordi o el firmament es sacsegi només ho podem provocar nosaltres amb l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle o fent prospeccions als subsòl.
 
Aquestes són les conclusions d’una mirada freda a l’univers, d’una mirada escèptica a un Déu creador, d’una mirada antropocèntrica que ens fa creure que tot gira al nostre voltant, i que no hi ha res més enllà del que preveiem o apreciem fàcticament.
 
Però si esguardem amb una mirada creient les apreciacions canvien, perquè la mirada creient és una mirada càlida i panoràmica, oberta al material i també a l’immaterial, acollidora del visible i també de l’invisible, que capta el tangible i també l’intangible.
 
La mirada creient posa Déu com a horitzó final de l’existència humana, i a Jesús com a camí segur que hi porta. La mirada creient confia que Déu és el Senyor de la història i malgrat hi ha esdeveniments que la nostra consciència humana no entén, tot arribarà a bon port. Per això hem de viure receptius al que és Transcendent, confiant que la plenitud dels temps és més propera cada dia que passa. Per això cal estar preparats o preparant-se amb una mirada creient atenta, sensible als esdeveniments, disposada a discernir en clau de fe tot el que succeeix al nostre voltant.
 
Les lectures d’avui ens escenifiquen en definitiva tot això: que la plenitud del temps no la determinarem els humans, sinó Déu i que el retorn de Jesucrist serà el signe visible. Mentrestant, com deia Jesús en l’evangeli: “Estigueu alerta pregant en tota ocasió”. Aquest és el missatge de l’Advent que avui iniciem.