dimarts, 21 de juliol de 2015

EL SENYAL ÉS JESÚS

Dilluns, 20 de juliol de 2015
Ex 14, 5-18/Ex 15/Mt 12, 38-42

Mestre, voldríem veure com, amb un senyal prodigiós, demostreu que veniu de Déu... una petició que m’és familiar... i m’és familiar perquè, potser formulada de formes diferents, és també una petició, quasi una exigència, que reconec sortida sovint dels meus propis llavis, del meu propi cor... de fet, ¿qui mai no s’ha trobat demanant un senyal, una prova, una evidència clara enmig de la foscor, del dubte, de les proves que esdevingui com una llum en el camí de la vida... tant de la vida de cada dia amb els seus afanys i maldecaps, com de la vida més pregona de l’esperit amb les seves inquietuds més existencials?

Sí, no puc deixar d’identificar-me en certa mesura amb aquests fariseus i mestres de la Llei que es dirigeixen a Jesús. Com si la seva pregunta fos una mena de crit com ara: Sí, tu, Jesús, digues clarament qui ets! Dóna’m aquest senyal que faci miques les meves resistències, que esborri per sempre els meus dubtes, que em mostri de forma irrefutable si val la pena deixar-ho tot i seguir-te o no!

Però l’Evangeli és bona notícia i la Bona Notícia d’avui és que Déu no ens deixa mai sense resposta... No va deixar sense resposta als espantats jueus (ho hem escoltat a la primera lectura) que, tot acabant de tastar l’alliberament d’Egipte, han de passar encara per la prova de la persecució. Per què aquests crits d’auxili? Demana Déu a Moisès... És la mostra que Déu ha escoltat el clam del seu poble i actuarà amb fidelitat per alliberar-los del tot canviant la seva por en un cant de lloança i victòria.

Ara bé, estem preparats per la resposta que Déu ens dóna? Jesús respon als fariseus i als mestres de la Llei amb brusquedat, com si reconegués en ells dobles intencions en allò que demanen i, a la vegada, com fent-los veure que no es troben en condicions d’exigir-ne res... però Jesús els respon... els dóna el senyal que demanen: Déu no els donarà cap altre senyal que el del profeta Jonàs: així com Jonàs va passar tres dies i tres nits dintre el monstre marí, també el Fill de l’home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra.


El senyal és Jesús mateix. Aquesta és la resposta inesperada per als fariseus i mestres de la Llei. És també la resposta inesperada per a nosaltres avui com ho ha estat també per a tants sants i santes de la història del cristianisme: Jesús, el que visqué, la manera com visqué, el que explicava, el que ensenyava però, sobretot, la seva mort i la seva resurrecció que han esdevingut la prova que Déu veritablement ens ha visitat; que Déu veritablement ha escoltat el clam de la humanitat per un sentit i una vida plenes... Mirem-lo un cop més en aquesta Eucaristia, Ell es fa present, torna a cercar-nos i se’ns torna a donar i ens ensenya el que és una vida oberta al do i a l’esperança. Mirem-lo és algú més Jonàs, és algú més que Salomó, és l’Emmanuel: Déu-amb-nosaltres.