dijous, 25 de juny de 2015

TOT CELEBRANT SANT JOAN BAPTISTA

Dimecres, 24 de juny de 2015
Naixement de Sant Joan Baptista
Is 49, 1-6/Sl 138/Ac 13, 22-26/Lc 1, 57-66.80


El cant d’entrada per a la missa d’avui diu: Déu envià un home que es deia Joan. Vingué a donar testimoni de la Llum, i a preparar un poble per acollir el Senyor. I les lectures d’avui ens donen un marc ampli per entendre la vida i ministeri del Baptista en el seu paper com a Precursor de Jesús. Per captar tot això podríem prendre un text de sant Agustí en un dels seus “Discursos” (el mateix que proposa com a segona lectura d’avui la Litúrgia de les Hores), que fa un bell resum d’aquesta vida quan diu: A Joan, qui anunciava per endavant el Senyor, li fou demanat: “Qui ets tu?”. I ell respongué: “Jo sóc la veu d’un que crida en el desert”. Joan és la veu, mentre que del Senyor es diu: “En el principi era la Paraula”. Joan és veu per un poc de temps; Crist, en canvi, és la Paraula eterna des del principi.” Què bonic esdevenir la veu que articula, que dóna forma, que expressa aquesta Paraula de Vida!

Si ens quedéssim aturats aquí, però, les lectures només ens deixarien el dolç record d’una vida exemplar del Precursor i poca cosa més. Passaríem com de puntetes per la Solemnitat d’avui. En canvi el cant d’entrada d’avui, tot i que fa referència al Baptista directament, té, com totes les lectures proclamades avui com a Paraula de Déu, la possibilitat d’aplicar-nos-ho tot de la forma següent: Déu envià un home... una dona... que es deia... i aquí podem posar el teu nom i el meu. Perquè també tu i jo som, segons les nostres diverses capacitats, enviats per Déu per acomplir una missió concreta; també tu i jo som, vivim i actuem enmig del nostre poble, de la nostra ciutat, del nostre ambient de feina o d’esbarjo (doncs som cristians tant en la feina com en el lleure) per donar testimoni de la Llum que és Crist. Com? Confessant que Ell és la Llum veritable capaç d’il·luminar i omplir de sentit tota l’existència humana; confessant-lo amb paraules i amb obres. I perquè també tu i jo hem estat enviats enmig d’aquesta nostra societat per preparar un poble per acollir el Senyor, tot fent-nos sensibles a les seves necessitats, als seus crits d’angoixa, als seus clams de justícia que s’alcen arreu. I, per què no?, amb el nostre testimoniatge pacient, continuat i seré anar desfent prejudicis de segles.

Amb aquesta lectura, amb aquesta intuïció, podem estar segurs que tu i jo també hem estat cridats pel nostre propi nom des del si de la mare; que tu i jo també hem estat objectes de l’amor de Déu des del principi i cridats també a escoltar dels propis llavis de Jesús al final de les nostres respectives vides: Ets el meu servent, estic orgullós de tu!


Amb aquest amor que Déu ens mostra a tu i a mi, amb aquest encàrrec que de part Seva hem rebut tant tu com jo... ¿qui no esclatarà de goig i celebrarà amb devoció la festa de Sant Joan?