dimecres, 10 de juny de 2015

ABRUSATS DE DÉU

Dimarts, 9 de juny de 2014
Sant Efrem de Nísibis, diaca i doctor de l’Església
2 Co 1, 18-22/Sl 118/Mt 5, 13-16


On és la sal dels creients? On hi ha creients capaços de contagiar el seu entusiasme als demés? No se’ns ha tornat insípida la nostra fe? Necessitem redescobrir que la fe és sal que pot fer-nos viure tot de manera nova: la convivència i la solitud, l’alegria i la tristesa, el treball i la festa.

No són paraules meves, són les preguntes que es fa el teòleg catòlic José Antonio Pagola en recollir la crítica que un altre teòleg, aquest cop de l’Església Ortodoxa, Paul Evdokimov, fa al cristianisme d’occident: Els cristians han fet tots els possibles per esterilitzar l’Evangeli; hom diria que l’han submergit en un líquid neutralitzador. S’esmorteeix tot el que impressiona, supera o inverteix. Convertida així en quelcom inofensiu, aquesta religió aplanada, prudent i raonable, l’home no pot fer més que vomitar-la.

Són, sens dubtes, paraules dures que potser precisarien algun matís... però, com l’Evangeli d’avui, són paraules escrites per suscitar en nosaltres la pregunta, o millor dit, per qüestionar-nos profundament, com al principi hem vist que ha fet en Pagola.

Deia que semblen les paraules de l’Evangeli d’avui perquè, quantes vegades no hem sentit aquest Evangeli i això que diu que som la sal de la terra i que som la llum del món... i no hem fet més que donar voltes a veure què vol dir Jesús amb les paraules “sal” i “llum”, per exemple (que no està malament), quan em sembla que el que Mateu vol recordar-nos tot dient-nos aquestes paraules de Jesús és que “sal i llum” ja ho som i que això ha de provocar en nosaltres que ens qüestionem, que verifiquem en les nostres vides si de veritat ho som o no ho som, de sal i de llum.

Demanem-nos, doncs, si som Cristòfors, és a dir, “portadors de Crist”, encarnant-lo en la nostra manera de ser, d’acollir, d’apropar-nos a la gent...; si som Teòfors, és a dir, “portadors de Déu” arreu on vivim, ens movem i som, parlant sense embuts d’aquest Déu que és Algú que estima, no mera imaginació, abstracció o entelèquia...; si som fòsfors, és a dir, “portadors de llum”, si és que la llum del Crist il·lumina les nostres vides ni que sigui una mica, per fer com exactament fan els fòsfors, com fan els llumins: vides que abrusin per l’amor de Déu i del proïsme, vides que capaces de gastar-se del tot il·luminant i donant gust amb aquestes bones obres que no apunten a la meva persona, sinó que apunten directament Déu par donar-li glòria, com hem escoltat: Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.

Sant Efrem ho féu en el segle IV posant tots els dons que havia rebut al servei de Déu i del proïsme, ell que era diaca però també poeta i teòleg. Ell va entendre bé què era això de ser sal i llum, que el seu exemple ens guiï perquè no retinguem per a nosaltres tot allò que de Déu hem rebut.