dijous, 30 de maig de 2013

FILLS DE QUI?

Dimecres, 29 de maig de 2013
Sir 36, 1-2.5-6.13-19/Sl 78/Mc 10, 32-45

Avui se sol dir que “qui vol tenir feina necessita un bon padrí”. Qui diu feina, naturalment, pot dir qui vol tenir un lloc important dins l’escala de valors de la nostra societat. Una societat que encara valora força un esport de risc: el trepping. Sabeu què és el trepping? Doncs sí, ho heu suposat bé, és fer el trepa: l’escalada indiscriminada, sigui com sigui, peti qui peti, sense escatimar recursos pels millors llocs; siguin del món empresarial, del món polític, del món de la música, del món de l’esport o fins i tot, el que és més trist, del món eclesial, de l’Església. Arreu es practica aquest esport de risc que és el trepping.

A l’antigor ja es practicava. Aleshores, més que tenir un bon padrí, era qüestió de tenir un bon cognom. Si eres de bona família, de bona casa, si eres fill d’en Tal... ja tenies el futur assegurat. La paternitat, una bona paternitat, t’obria moltes portes. Mireu si ve d’antic i mireu si és important això de tenir un bon padrí que ja ho trobem amb Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, en l’evangeli d’avui.

Un es demana què era el que de veritat entenien els deixebles (si és que entenien alguna cosa), quan Jesús els parlava, ja camí de Jerusalem, sobre el que passaria quan hi arribessin. La cosa és que Jaume i Joan no perden el temps i van al “padrí” que tenen més a prop, el mateix a qui Pere, un parell de capítols abans en el mateix evangeli, just acabat d’iniciar el camí cap a Jerusalem, havia confessat com a Messies. Què cavil·len? Què pensen, els dos germans? Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanem... Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra. Sort que no es barallen entre ells! Volen poder, perquè seure a la dreta i a l’esquerra d’algú glorificat (sigui com sigui aquesta “glorificació”) és domini i poder, és pretendre una cartera ministerial fixa. És trepping.

Els fills de Zebedeu semblen no tenir problemes en demanar això. Els fills de Zebedeu es guanyen a pols l’altre títol que rebran del mateix Jesús (Mc 3, 17): fills del tro. Ja ens podem imaginar com se les gastaven si a la mínima discrepància volien demanar foc del cel per a castigar els dissidents (Lc 9, 54). Us imagineu quin parell de ministres? Davant d’això és el mateix Jesús qui ara, aplegant amb Ell els altres deu indignats, els recordarà: Entre vosaltres NO HA DE SER AIXÍ, qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser primer ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.


Jesús sembla que no creu massa en els padrinatges ni els sponsors, que no fa cabal de les filiacions: ni si som fills de Zebedeu, ni si som fills del tro... ens demana, en canvi, que siguem com el Fill de l’home, que siguem com Ell, que és ser el que ja som pel baptisme que hem rebut: fills de Déu; creure’ns-ho i actuar en conseqüència: res de rols de poder, res de jocs de preeminència: més aviat CRISTIANS, com diu el títol d’un llibre de fra Jordi Cervera, D’ESPARDENYA, cristians a ras de terra, per arribar a tothom.