diumenge, 4 d’abril de 2010

La figuera (Pasqua a Sant Martí del Montnegre)

L’arbre que li atribuïm tons pasquals és el que, junt amb l’olivera, apareix citat més vegades en el Nou Testament: ens referim a la figuera. La figuera floreix i treu fulla a l’inici de la primavera però els seus fruits no estan a punt fins a finals de l’estiu. Ha calgut un procés lent de maduració per poder degustar unes figues dolces, carnoses i mel·líflues.

La resurrecció de Jesús també necessita el seu procés de maduració per ser assaborida intensament. Després del primer esclat, imprevist i desconcertant, les dones i els deixebles necessiten el seu temps per assimilar l’esdeveniment. Les diverses aparicions i l’ascensió al cel són moments significatius d’una maduració que culmina amb la vinguda de l’Esperit Sant, precisament durant les festes de la recolecció, anomenades Xavuot o Pentecosta.

La resurrecció de Jesús, com la figuera, sobreïx de bons fruits, uns fruits amb gust de trascendència, uns fruits que delecten el paladar existencial i espiritual dels humans, uns fruits deliciosos que, com les figues protegides per grans fulles, no són visibles a bell ull i que cal saber trobar. Uns fruits que, com les figues seques, malgrat el pas del temps, mantenen viva i perenne la seva qualitat.

El fruit més important de la resurrecció de Jesús és la fe. Però no una fe en les coses i en Déu, sinó una fe en Déu que ho omple tot de sentit i, de retruc, et fa valorar les coses. Aleshores tot s’il.lumina i tot pren valor. Amb la fe tot es situa serenament al seu lloc i assoleix una harmonia corprenedora. Amb la fe assaborim un ençà ple de vibració i ens obrim, esperançats, a un enllà ple de Déu, un enllà etern i benaurat.

La figuera té la particularitat d’oferir una ombra benefactora, a redós de la qual hom pot meditar i pregar. A l’India se la considera un arbre religiós i se l’anomena “arbre bo”. Per això, curiosament, les males herbes mai poden prosperar sota una figuera. L’evangeli de Joan també ens explica que Natanael, abans de conèixer a Jesús, era sota una figuera, el lloc on els rabins es refugiaven per meditar la Torà. Igualment Jesús Ressuscitat esdevé el tronc on reposar la nostra existència, i la seva ombra benefactora ens omple de religiositat ajudant-nos a la reflexió, a la interiorització i a la pregària. Aleshores les males llavors internes i externes quedaran neutralitzades per la força que la resurrecció imprimeix en les nostres vides.

Per últim, per plantar una figuera cal fer un forat en un lloc de solell i deixar que la terra s’oxigeni, que respiri, que es mulli i que s’assaoni. Aleshores arrelarà amb força i creixerà ferma. Per plantar la resurrecció en la nostra vida cal, primer de tot, deixar-li un espai on toqui el sol; no val qualsevol racó. Cal oxigenar el nostre interior i deixar-lo respirar alliberat. Aleshores el Ressuscitat arrelarà i creixerà amb força, vertebrant i orientant la nostra vida en tot moment.