diumenge, 4 d’abril de 2010

Del desconcert a l'experiència (Pasqua 2010)

Setmana Santa és una època de vacances que hom aprofita de moltes maneres. Els creients vivim aquests dies sants segons la inquietud religiosa que tinguem: hi ha qui ha assistit a la benedicció de rams i, avui o demà, es menjarà la mona; hi ha qui ha assistit a la benedicció de rams i avui ha celebrat la Pasqua; també qui ha assistit a tots els oficis dels dies sants participant especialment a la Vetlla Pasqual.

Respectant totes les opcions estem convençudíssims que és un do de Déu participar de tots els oficis de Setmana Santa. És més, malgrat la feina intensa que impliquen, és un do tenir cura de la seva preparació, perquè et permeten assaborir amb més intensitat el que aquestes celebracions ens recreen.

Acompanyar el Senyor Jesús en la seva entrada triomfal a Jerusalem, compartir la taula en el darrer sopar, pregar amb ell en l’hort de Getsemaní, carregar la creu fins al Gòlgota, contemplar la seva mort, davallar-lo i enterrar-lo, esdevenen un itinerari de vida que ha quedat immortalitzat gràcies al sorprenent i desconcertant esdeveniment de la seva resurrecció.

Déu, el Pare, ressuscita a Jesús d’entre els morts i ell, de diferents maneres, es fa present a aquells que el van acompanyar. No és tracta d’un simple record ni de la frase habitual “continuaràs sempre viu en el nostre cor”. La litúrgia de la nit i del dia de Pasqua ens ofereix tres evangelis amb un itinerari progressiu de descoberta: ahir a la nit l’evangeli de Lluc acabava dient: “Pere se’n tornà a casa preguntant-se amb estranyesa què podia haver passat”. La primera reacció és de desconcert. L’evangeli de Joan que es llegeix durant el dia acabava dient: “Fins aquell moment encara no havíen entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”. Es tracta d’un segon moment d’entendre i de creure. Per últim, l’evangeli dels deixebles d’Emmaús, llegible en aquest capvespre pels qui han seguit totes les celebracions, acabava dient: “Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa”. Un tercer moment és experimentar la seva presència i arribar a la certesa.

Els creients ens movem entre aquests tres moments: el desconcert, la creença i l’experiència. Si haguéssim d’escollir, triariem de poder tenir aquesta experiència del Resssucitat que desvetlla certeses de fe; però tal experiència cal cercar-la, cal buscar-la. És cert, però, que el Senyor Jesús és fa present a qui vol, on vol i quan vol. Ho constatem en els dos deixebles d’Emmaús que han marxat de Jerusalem deixant els altres germans, qui sap si llençant la tovallola i tornant desenganyats a casa. No obstant Jesús se’ls fa trobadís, revifa la seva fe i els fa tornar amb els germans.

Celebrar la Pasqua és revifar la flama de la nostra fe. És aturar-nos, donar mitja volta i tornar, si estavem marxant; és restar quiets si ens movíem massa o féiem massa coses; és callar i escoltar si parlàvem massa; és mirar atentament si anàvem d’esma; és il·lusionar-nos si ens estavem desil·lusionant; és confiar si estavem desconfiant.

Jesús Ressuscitat irradia la seva vida per tot arreu. Celebrar la Pasqua és prendre’n consciència un any més, deixant-se impregnar d’aquesta vivència que et fa veure-ho tot i viure-ho tot de forma diferent: més asserenada, més lúcida, més esperançada, més intensa, més oberta a Déu i més oberta als altres.