dijous, 12 de febrer del 2009

Justícia als pobres i als desvalguts (Cròniques sarrianenques 21)

L'expressió que les persones sense documentació que compleixen condemnes a la presó “estan en els llimbs” ens ha fet mal. Per l’administració penitenciària malgrat saber qui són i en tinguin cura és com si no hi fossin.

Aquest col.lectiu forma un percentatge significatiu de reclusos, i malgrat gaudeixen de sostre i d'aliment, són els més desprotegits, els més desvalguts, els més abandonats. La seva estada a la presó no tindrà cap possibilitat de reinserció a la societat, primer perquè no han pogut inserir-se, i segon perquè no hi ha el més mínim desig que ho puguin fer. Estan clarament apartats perquè no molestin. L’únic que es fa amb ells és contenció. Quan surtin en llibertat estaran abocats al fracàs, i si no marxen a un altre país o tornen al seu, no trigaran gaire a ser enxampats i deportats. El seu passat els posarà sempre en evidència.

Per molt justificat que sigui el seu empresonament, per molt argumentada que sigui la política governalmental vers aquests reclusos, no hi ha cap instància que els defensi? cap estament que els faci justícia? cap mà alliberadora? Estan realment deixats de la mà de Déu...? Ens fem nostre el clam que el salmista li fa:

Defenseu els febles i els orfes,
feu justícia als pobres i als desvalguts!
Allibereu els indigents i els febles,
arrenqueu-los de les mans dels injustos !
(Sl 82,3-4)