Ha estat un dia molt ple: visita als monestirs de Wadi El Natroun; retornats al Caire visitem l'església de la Verge de Zeitun i anem a tres cases properes a saludar a gent coneguda. En resum, sortíem del Salaam Center a quarts de vuit del matí i tornem, cansats, a quarts de dotze de la nit.
Tot just dos carrers abans d'entrar al Salaam Center sentim música i veiem, al voltant d'una casa, les típiques bombetes multicolors que anuncien que es festeja un casament. Tots ens aturem i mirem encuriosits. Decidim atansar-nos-hi un moment. Els veiem asseguts. Només un jove està ballant al so de la musica àrab modernitzada. En un racó, dues adolescents també ballen.
Al veure'ns venir ens conviden, amb les mans, a afegir-nos a la festa. La nostra timidesa queda esvaida quan el jove que ballava ens ve a cercar i convida a les noies a ballar. Elles, sense fer-se pregar, s'afegeixen al ball.
Immediatament es forma un gran cercle i, en un instant, la festa s'anima de forma sorprenent. La nostra visita els ha omplert d'alegria i ara tothom vol ballar amb els forasters nouvinguts. Els veïns, encuriosits, segueixen la festa des dels balcons i finestres.
Esdevé un goig veure ballar plegats a infants, adolescents, joves, adults i vells. És una festa familiar on tothom participa.
No tarden a portar-nos beguda i a encetar la conversa que els fortíssims altaveus permeten entaular. Tothom ens vol saludar i fotografiar-se al costat nostre.
Son quarts de dues de la matinadai després de diferents intents aconseguim marxar. Ens diuen que ara és l'hora de menjar però renunciem. Amb abracades i petons som acomiadats com si de familiars propers es tractés.
Ens han demanat que preguem per ells.
Tot just dos carrers abans d'entrar al Salaam Center sentim música i veiem, al voltant d'una casa, les típiques bombetes multicolors que anuncien que es festeja un casament. Tots ens aturem i mirem encuriosits. Decidim atansar-nos-hi un moment. Els veiem asseguts. Només un jove està ballant al so de la musica àrab modernitzada. En un racó, dues adolescents també ballen.
Al veure'ns venir ens conviden, amb les mans, a afegir-nos a la festa. La nostra timidesa queda esvaida quan el jove que ballava ens ve a cercar i convida a les noies a ballar. Elles, sense fer-se pregar, s'afegeixen al ball.
Immediatament es forma un gran cercle i, en un instant, la festa s'anima de forma sorprenent. La nostra visita els ha omplert d'alegria i ara tothom vol ballar amb els forasters nouvinguts. Els veïns, encuriosits, segueixen la festa des dels balcons i finestres.
Esdevé un goig veure ballar plegats a infants, adolescents, joves, adults i vells. És una festa familiar on tothom participa.
No tarden a portar-nos beguda i a encetar la conversa que els fortíssims altaveus permeten entaular. Tothom ens vol saludar i fotografiar-se al costat nostre.
Son quarts de dues de la matinadai després de diferents intents aconseguim marxar. Ens diuen que ara és l'hora de menjar però renunciem. Amb abracades i petons som acomiadats com si de familiars propers es tractés.
Ens han demanat que preguem per ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada