“Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. Aquesta frase expressa, enmig de l’enrenou del part i de la visita dels pastors, les vivències íntimes dels esdeveniments. Si ens aproximem al text original grec, i el traduïm literalment, ens ajudarà, encara més, a assaborir aquesta dimensió personal. Diria així: “Maria conservava com un tresor en la seva memòria totes aquestes coses i les anava considerant en el seu cor”. Anem a pams...El text grec especifica que els esdeveniments viscuts per Maria són “conservats com un tresor en la seva memòria”. Hi ha esdeveniments de la nostra vida que, donada la seva significativitat, conservem, en la nostra memòria, com un autèntic tresor. Són moments que ens han marcat clarament un abans i un després; moments que ens han configurat i han donat sentit a la nostra vida; moments viscuts amb tanta intensitat que han esdevingut inesborrables; moments que hem guardat, gelosament, en la part més amagada i profunda del nostre ésser.
Però aquests records conservats amb tanta delicadesa, amb tanta admiració, per Maria, són més que un entranyable àlbum de fotos o pel.lícula de super-8 que, guardats en un racó de la casa, acumulen pols fins que, algun cop, són oberts amb melangia. L’evangeli ens diu que, totes aquestes coses, Maria les considerava, les ponderava, les meditava en el seu cor. El verb grec, més expressiu, diria textualment: “Maria tornava a posar aquestes coses a dins del seu cor”. Això és, en definitiva, meditar: treure les coses guardades en la nostra memòria, i tornar-les al seu lloc d’origen, al cor, el lloc de les vivències inicials. Aquest exercici interior de passar les coses d’un lloc a l’altre, aquest constant anar i venir del cor a la memòria, de la memòria al cor..., això és meditar, això és reflexionar, això és interioritzar. Aquest exercici interior no ens fa més intel.ligents de cap, però sí més savis de cor.
La saviesa, segons la Bíblia, és l’art de saber sospesar les experiències de la vida, l’art d’aprendre a viure amb sentit. La persona sàvia serà, en la tradició jueva, aquella que sap assaborir la vida perquè sap meditar-la, perquè sap fer-ne silenci. Maria va ser, seguint la tradició bíblica, i segons aquest evangeli, una dona sàvia.
Aquesta és la identitat de Maria, la Mare de Jesús, la qui la tradició cristiana anomenà l’any 431, en el Concili d’Efes, la Mare de Déu, la Theotokos. Maria, en virtut de la frase que hem estat comentant, és molt més que una “dona-objecte”, molt més que un ventre imprescindible per engendrar i concebre a Jesús. La maternitat de Maria és aquest procés interior, i en paral.lel, de gestació d’una criatura per un costat, i de meditació silenciosa per l’altre. Maria és la dona que esdevé, alhora, mare i sàvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada