Diumenge passat van coincidir, en les eucaristies, la celebració de la Jornada de la Immigració amb la Setmana de pregària per la unitat dels cristians. Una oportuna coincidència que ens serveix per veure l’evolució que ha tingut, a casa nostra, la celebració d’aquesta Setmana de Pregària.
El nostre entorn català era, fa un parell de dècades, d’una majoria catòlica aclaparadora. Hi havia un nucli protestant o evangèlic, i alguna altra presència més aviat testimonial. La nostra pregària era, aleshores, benintencionada, motivada, convençuda, fins i tot fervent, però poc visualitzadora de la pluralitat ecumènica.
Avui dia tenim al nostre abast, i amb noms i cognoms, la diversitat ecumènica. És una realitat que va més enllà d’aquesta pregària, i els catòlics catalans tenim un repte: saber compartir, o oferir, o cedir, o llogar raonablement espais mig buits, que resulta que són "necessaris" -ironia-, perquè els nostres germans cristians puguin celebrar i compartir la seva fe.
Les diòcesis catalanes tenen un debat intern important, amb diferents postures, sobre com respondre, fraterna i lúcidament, a l’impacte de les esglésies cristianes que truquen a la nostra porta catòlica, o que simplement celebren la seva fe al nostre costat.
Si volem que l’ecumenisme mantingui la seva vibració i segueixi essent expressió del nostre tarannà obert, receptiu i acollidor, hem saber anar més enllà d’aquest ecumenisme espiritual que proclama el cardenal Kasper. Hem de començar a parlar, per exemple, d’un ecumenisme social, que no és més que obrir nous àmbits i nous horitzons que ajudin a concretar la comunió que demanem, especialment, al llarg d’aquesta setmana.
El nostre entorn català era, fa un parell de dècades, d’una majoria catòlica aclaparadora. Hi havia un nucli protestant o evangèlic, i alguna altra presència més aviat testimonial. La nostra pregària era, aleshores, benintencionada, motivada, convençuda, fins i tot fervent, però poc visualitzadora de la pluralitat ecumènica.
Avui dia tenim al nostre abast, i amb noms i cognoms, la diversitat ecumènica. És una realitat que va més enllà d’aquesta pregària, i els catòlics catalans tenim un repte: saber compartir, o oferir, o cedir, o llogar raonablement espais mig buits, que resulta que són "necessaris" -ironia-, perquè els nostres germans cristians puguin celebrar i compartir la seva fe.
Les diòcesis catalanes tenen un debat intern important, amb diferents postures, sobre com respondre, fraterna i lúcidament, a l’impacte de les esglésies cristianes que truquen a la nostra porta catòlica, o que simplement celebren la seva fe al nostre costat.
Si volem que l’ecumenisme mantingui la seva vibració i segueixi essent expressió del nostre tarannà obert, receptiu i acollidor, hem saber anar més enllà d’aquest ecumenisme espiritual que proclama el cardenal Kasper. Hem de començar a parlar, per exemple, d’un ecumenisme social, que no és més que obrir nous àmbits i nous horitzons que ajudin a concretar la comunió que demanem, especialment, al llarg d’aquesta setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada