“Aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles”. Les descripcions del llibre de l’Apocalipsi són sempre espectaculars, gairebé surrealistes i mancades de qualsevol lògica escènica però impregnades de missatges teològics visuals. La tradició cristiana ha identificat la dona celestial vestida de sol amb Maria, però també amb l’Església primitiva i perseguida. Aquesta dona fuig del drac celestial que representa les forces del mal que volen devorar la criatura, que és engendrada al desert d’amagat per acabar triomfant sobre tot i sobre tots. Així ho proclamava una veu també celestial: “Ara és l'hora de la victòria del nostre Déu, l'hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa”.
Si l’Apocalipsi descrivia la dona celestial amb la lluna als seus peus, sant Pau fa una cosa semblant quan escriu als corintis per expressar el poder de Jesucrist a les altures: “Ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l'Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus”. Però aquest triomf de Jesús sobre la mort, significà de patir la pròpia mort, com tot ésser humà. Però la seva resurrecció vencé el domini de la mort i instaurà el destí final dels humans. Així ho expressava sant Pau: “tots viuran gràcies al Crist”. I el primer testimoni que tots viuran gràcies a Crist és Maria, que viu al cel ressuscitada amb el Fill.
Això és el que celebrem avui, que Maria va pujar al cel com ho va fer Jesús. Que Jesús pugés al cel podem dir que tenia raó de ser perquè venia del cel, però que ho fes Maria, inaugurava el nostre destí com a humans i com a creients. Així ho proclamava l’antífona de l’evangeli: “Maria ha estat enduta al cel. Els àngels se n'alegren”. Podem afegir que nosaltres també.
La tradició cristiana ha volgut veure sempre Maria al costat del seu fill ressuscitat. Si el fill és al cel, Maria també, per ser la mare d’un fill tan especial. Però també és al cel per la seva condició de dona creient: Maria va ser la primera persona que cregué en Jesús, com ho declarà la seva parenta Elisabet en l’evangeli de sant Lluc: “Feliç tu que has cregut!”. Aleshores, feliços nosaltres també, si creiem en Jesús, perquè el nostre destí final és inimaginable, però feliç perquè tindrem a prop a Jesucrist i a Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada