Alliberem-nos de tot impediment (Diumenge 20)

“El rei era incapaç de negar-los res”. Ho explicava la primera lectura respecte els principals de Jerusalem, que acusaven el profeta Jeremies de desmoralitzar els guerrers que defensaven Jerusalem del setge dels babilonis. Per això obtingueren del rei Sedequies el permís de llençar el profeta a una cisterna amb fang. Però un cortesà retreu al rei la seva feblesa de caràcter i li detalla la situació del profeta. El rei reacciona positivament al retret i ordena que treguin Jeremies de la cisterna. Una lliçó per a nosaltres quan algú amb menys autoritat ens retreu la manca de personalitat o permetre situacions injustes que afecten els més febles.

La carta als Hebreus convidava a contemplar el núvol tan gran de testimonis que ensenyen a viure la fe. També deia: “alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada”. Amb aquest llenguatge de tons esportius la carta també convidava a tenir la mirada fixa en Jesús, que també va córrer la seva cursa, plena d’obstacles, per arribar a seure a la dreta del tron diví. La carta volia animar els creients desanimats i cansats de rebre atacs de tota mena contra la seva condició creient. La intenció segueix sent vàlida per la nosaltres quan defallim en la fe.

L’evangeli de sant Lluc presentava un Jesús combatiu amb afirmacions sorprenents com aquesta: “He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!”. A continuació també afirmava: “Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar”. Aquestes declaracions no les podem prendre al peu de la lletra, i menys encara per justificar incendis i guerres. Hem d'entendre-les en el context d'interioritzar la figura de Jesús i optar decididament per ell, assumint que això portarà irremeiablement dificultats, conflictes i oposicions. Jesús no és cap assegurança de vida que dona seguretat al creient, sinó una proposta de Vida en majúscula que cert que aporta sentit i empenta cara endins, però que implica anar contracorrent cara enfora. Jesús ens adverteix: qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.