“En prendré alguns d'entre ells per fer-ne sacerdots o levites”. Així acabava la lectura del profeta Isaïes, on Iahvè anunciava la restauració de Jerusalem per boca del profeta. Després de la devastació de la ciutat a mans dels babilonis, es proclama l’hora de retornar i de renovar el culte del temple, pel qual Iahvè escollirà sacerdots i levites dignes. De fet, per l’antic Israel el culte del temple era l’aglutinant que identificava el poble; per això els sacerdots i levites que en tenien cura assumien una gran responsabilitat religiosa i social. Cert que això els donava un estatus de poder i autoritat, com també succeïa en la tradició cristiana, però no podem oblidar, com deia la mateixa lectura, que es tracta de persones que Déu escull per “servir” el poble i no pas per “servir-se’n”. També volem creure que Déu segueix cridant homes i dones per donar-li culte i servir les comunitats en les seves necessitats espirituals i materials; per tant, cal que estiguem atents i que animem els altres a estar-hi.
La carta als Hebreus argumentava la importància de la correcció fraterna per a créixer en la vida de fe que es comparteix en comunitat. De fet, la correcció, sempre ben feta, també ajuda a créixer en la vida familiar, laboral i social. Així ens resumia la lectura els seus efectes immediats i secundaris: “La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen en pau el fruit d'una vida honrada.”
L’evangeli de sant Lluc situava Jesús fent camí a Jerusalem com a destí final de la seva vida. Els discursos de Jesús en aquest recorregut són de caixa o faixa respecte el seu seguiment, res de mitges tintes. Per això diu a tothom: “Correu, mireu d'entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran.” Jesús explica que les proximitats no serveixen: no n’hi ha prou de viure al costat d’una església, sinó que cal entrar-hi, i si és per compartir l’eucaristia millor. Tampoc n’hi ha prou en conèixer el catecisme, cal posar-lo en pràctica. Tampoc n’hi prou en ser amic d’una monja, un frare, un capellà, un bisbe, o el mateix papa, o ser una d’aquestes coses. Això no garanteix res. Com diumenge passat, Jesús continua criticant l’autocomplaença religiosa i ens exhorta a ser uns “activistes”, una paraula de moda per expressar algú amb conviccions i que també podem aplicar a l’àmbit de fe viscut en comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada