“Què en treu l'home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol?” La pregunta, que sacseja la consciència, prové de l’autor del llibre de l’Eclesiastès, també citat com a Cohèlet. L’atreviment i la provocació d’aquest autor que es fa passar pel rei Salomó com a estendard de la saviesa, vol fer-nos pensar en el sentit de la nostra existència. Hem nascut només per a treballar? Valen la pena els nostres esforços per tirar endavant? De fet, els maldecaps i les ocupacions no ens deixen temps per a pensar en el sentit de tot plegat, que l’autor qualificava de “vanitat i més vanitat” en el sentit que tot és aparença i inconsistència. Però responem a les provocacions de l’Eclesiastès amb les seves declaracions finals que no apareixen en la lectura: Déu és l’únic consistent i creure en ell dona sentit a la vida, que cal viure amb humilitat i tocant de peus a terra.
La carta als Colossencs continuava amb els arguments de la primera lectura, però ho feia amb un to exhortatiu adreçat a creients cristians: “cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra”. El fragment de la carta continuava dient que fem morir tot allò que és vanitat i que ens enganxa a la terra, dificultant que enlairem la nostre ment, el nostre cor i el nostre esperit vers Jesucrist, que ens ha fressat el camí vers Déu i ens espera en el seu punt d’arribada.
L’evangeli de sant Lluc tractava el mateix tema en forma de litigi entre dos germans, quan un d’ells acudeix a Jesús perquè resolgui el conflicte a favor seu. Jesús talla de rel la petició i adverteix amb contundència els qui l’escoltaven: “Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida”. Quin mal que ens fan aquestes paraules de Jesús! No són fàcils de compaginar quan es lluita per tirar endavant la família o per viure una vellesa amb dignitat. Per fer-se entendre, Jesús explica la paràbola de l’home ric que fa càlculs per conservar bé els seus grans guanys i viure tranquil quan, de sobte, li arriba el moment de traspassar i de donar comptes del què ha fet. Quina paràbola més real i de la qual nosaltres en som els protagonistes ens agradi o no. Però Jesús ens ensenya que, malgrat costi, la veritable riquesa no és la dels guanys humans sinó la de fer-se “ric als ulls de Déu”. Aquí no tenim excusa, tots sabem com fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada