“El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics”. Ho afirmava el llibre de la Saviesa respecte el poble d’Israel quan sortia de l’esclavatge d’Egipte, quan era evident qui era l’oprimit i qui era l’opressor. La lectura també referia l’aliança establerta al mont Sinaí, amb compromisos per les dues parts: Iahvè protegiria Israel castigant els seus adversaris i els israelites “es comprometeren a observar aquesta llei divina”. Tot plegat queda teològicament molt clar si no esguardem la realitat actual, sempre més complexa, on l’actual poble d’Israel està majoritàriament emplaçat en un territori i constituït en un estat; amb força militar per defensar-se sense esperar la protecció divina; amb criteris que determinen qui són els justos a salvar i qui són els enemics a destruir; amb grans partidaris, amb grans detractors i amb grans silencis sobre les seves accions militars a Gaza, Líban, Síria, Iran i Iemen. El debat està servit, però aquí no toca fer-lo.
La carta als Hebreus oferia el testimoniatge dels pares i les mares de la fe, dient: “L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut”. Gràcies a la fe, com repeteix el capítol una vintena de vegades, els antics venceren tota mena de dificultats, sempre albirant un futur posat a les mans de Déu i cercant una pàtria i una ciutat celestial, allunyades dels conflictes i els interessos de les pàtries i les ciutats terrenals.
L’evangeli de sant Lluc explicava un discurs de Jesús als seus deixebles exhortant-los a la confiança i a posar el cor en les realitats celestials més que en les terrenals, en les coses que omplen l’esperit i el cor i no en les que omplen la panxa i la vanitat. Per això els diu: “Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s'envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s'esgotarà.” Jesús també exhorta als deixebles a no relaxar-se ni abaixar els braços en la seva vivència de fe i ho fa amb la paràbola del cap de casa que sempre està atent als lladres que la volen assetjar. També els exhorta a no aprofitar-se del seu estatus amb la paràbola del servent que abusa dels altres servents i s’aprofita dels béns del seu amo per viure folgadament. De fet, la irresponsabilitat i la descura dels creients en la vivència de fe prové sempre de posar el cor on no toca. Jesús ho deia ben clar: “On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.” Si el nostre tresor és la fe, el nostre cor estarà sempre desvetllat i atent a mantenir-la activa. Així de clar. O no...
