diumenge, 19 de febrer de 2017

Sants i bons del tot (Diumenge 7)

"Sigueu sants perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant", escoltàvem a la primera lectura. "Sigueu bons del tot com ho és el vostre Pare celestial", escoltàvem al final de l'evangeli. 

Acollint en fred aquestes exhortacions podem quedar aclaparats i encongits pel llistó tant alt que se'ns posa de ser sants i de ser bons del tot. Si a més el model de comportament és el mateix Déu això pot generar més desànim que encoratjament, al ser conscients de les nostres limitacions de tota mena i de les dificultats reals d'assolir el nivell que se'ns proposa. De fet, hem de reconèixer que acostumem a valorar les coses amb la dita castellana "mal de muchos consuelo de tontos"; així els nostres pecats queden dissimulats pels pecats dels altres, o els excusem remetent-nos als pecats més greus d'algú. Ens plau fer taula rasa de moltes coses per justificar el nostre confort existencial.

Però el nostre món, per estimular-nos a ser millors en tots els aspectes de la vida estableix premis de tota mena: medalles, creus, diplomes, guardons, trofeus, ascensos, promocions, títols, quantitats econòmiques. Es tracta de reconeixements que converteixen aquella persona en un referent, en un model social, polític, laboral, esportiu, artístic, cultural, econòmic, científic, i també eclesial. El problema és quan, amb el temps, aquests personatges modèlics i dignes d'imitar esdevenen censurables per sentències judicials com ha passat fa pocs dies, per evasions tributàries, per escàndols de faldilles, per corrupció, per doble moralitat, per dopatge, per abusos, etc. Aleshores cauen estrepitosament del pedestal on havien estat enlairats amb el plaer dissimulat de veure que ara són més pecadors que nosaltres.

Sant Pau ho expressava amb gran lucidesa en la segona lectura: "Que ningú no es glorií de ser seguidor de cap home". És a dir, tots els qui nosaltres premiem, valorem, lloem i aplaudim, per bons que siguin no li arriben a Déu ni a la sola de la sabata. Ell és el referent indiscutible i fiable 100%, que mai no caurà del pedestal i que a nosaltres, cristians, a través de Jesucrist, ens revela els secrets d'una vida autèntica que no vol dir una vida plena de premis, però sí amb uns llistons prou alts per estar sempre avançant i esforçant-nos a millorar amb concrecions com "no tinguis malícia als teus germans", "no et vengis, no guardis rancúnia", "estima els altres com a tu mateix", "no t'hi tornis quan et fan mal", "dóna a tothom qui et demani", estima els enemics". Com podem comprovar, tenim feina per estona llarga.