dimecres, 8 de febrer de 2017

DÉU MEU, CREEU EN MI UN COR BEN PUR...

Dimecres V, 8 de febrer de 2017
Gn 2, 4b-9.15-17/Sl 103/Mc 7, 14-23


Tenir certa edat i anar el metge ens fa por. Sabem que cal fer-ho, que és saludable, que ens convé, que és per al nostre bé... però ens fa por. No és pel metge en sí, de fet jo mateix tinc una metgessa de capçalera ben simpàtica, el que ens fa por és que ens demanin fer una analítica i anar, als pocs dies, a saber-ne els resultats. Ens fa por que ens descobreixin alguna irregularitat amb els nivells de glucosa a la sang o de colesterol i que hàgim de començar a fer canvis en la dieta, passos concrets per canviar aquests resultats en el futur. Em fa por, però cal fer-ho. No fer-ho és una temeritat, perquè m’hi pot anar la vida o la mateixa qualitat de vida en el futur. Em cal vigilar per tenir un cor sà.

Avui a l’Evangeli Jesús també ens crida l’atenció sobre el nostre cor. Ens demana, com a Bon Metge de l’Esperit, que ens fem una analítica a fons per a trobar l’arrel dels nostres problemes, dels nostres neguits, de les nostres ires o de les nostres pors. El cor, a la Bíblia, no és l’òrgan dels sentiments com quan nosaltres diem: T’ho dic de tot cor; o: Aquesta persona és tot cor... No, és l’òrgan seu de les decisions més fondes, el lloc on la persona es troba sense màscares, tal com raja, i d’on surt el millor o el pitjor de cadascú quan espontàniament hem de reaccionar davant d’una situació donada. El més gran compliment que, a la Bíblia, es pot dir d’algú és que en tal té un cor segons Déu. Perquè aleshores vol dir que estem davant d’una persona que actua amb els mateixos sentiments i per les mateixes motivacions que Déu actua amb nosaltres.

Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home el pot contaminar. Per poc que furguem dins el nostre cor trobarem que ens escarrassem per figurar, per aparentar, per dissimular allò que en veritat som. I és normal, perquè sovint en el descens al fons del nostre cor trobem coses que no ens agraden no sols dels altres, sinó de nosaltres mateixos. I és fàcil també omplir aquests “vuits”, aquests “forats” de l’esperit, amb coses que maquillin la realitat, que la dissimulin.


Avui Jesús ens demana l’esforç de fer-nos l’analítica per saber a quant estem d’aquests pensaments dolents que porten a enganys, a insults, a l’arrogància i a tantes altres coses. A quant estic d’egoisme? A quant estic d’enveja? A quant estic de supèrbia? A quant estic de manca de caritat, de gelosia...? Tot això dolent surt de dintre el cor i és el que contamina l’home, és a dir, allò que ens embruta i ens deshumanitza, diu Jesús... Què farem al respecte? Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm! (Sl 51, 12).