diumenge, 13 de setembre de 2015

"Senyor, quina creu!" (Diumenge 23)

“Senyor, quina creu!” és una exclamació popular i espontània que  utilitzem sovint. La diem quan hem de suportar persones i situacions que ens carreguen, que ens desplauen o que ens incomoden. Quan diem “Senyor, quina creu!”, a més d’invocar de forma natural el nom de Déu, assumim que no podem canviar aquesta realitat o aquesta persona, i que ens cal suportar-ho amb paciència.
 
Adonem-nos que no es tracta de cap expressió irrespectuosa, ans al contrari, “Senyor, quina creu!” expressa de manera simple el sentit de “carregar-se la creu” que Jesús menciona en l’evangeli.
 
Si compartíssim que significa per a cadascú de nosaltres aquest “carregar-se la creu” per seguir Jesús, sortiria de tot: malalties i limitacions de tota mena pròpies o dels més estimats, pecats i males accions que arrosseguem dins la consciència i que no confessem, frustracions, inseguretats, conflictes familiars, problemes laborals, crisis econòmiques, la mort d’algú estimat, i un llarguíssim etcètera que reflectiria les dificultats de tota mena que tenim per seguir Jesucrist.
 
Doncs tot aquest llast que ens limita, que ens afeixuga i que ens fa sofrir, més que rebutjar-lo, l’hem d’incorporar en el nostre seguiment. Jesús ens vol conscients de les nostres limitacions i de les nostres situacions, que ben sovint ens demanen de negar-nos a nosaltres mateixos en bé dels altres –un altre requisit per ser deixeble seu-. Jesús no cerca super-herois amb poders invencibles. Jesús convida els vençuts, els febles, els limitats, els humils, els qui callen i sofreixen per amor als altres.
 
Perquè si cerquem la pròpia complaença, si anem davant de tothom obligant els altres a seguir-nos, és quan ens perdem. Però si cerquem la complaença comuna, si anem fraternalment aplegats darrera Jesús, és quan ens salvem.